Crims animals al Vendrell

Ningú sap quins són els seus autors. Esperem que aviat la versió animal de Carles Porta ens posi llum a la foscor: Fa uns pocs anys que varem estrenar una bonica àliga coronada que era la joia de moltes persones i en especial infants. Al cap d’uns 4 o cinc anys resulta que la nostra estimada protagonista ja no surt a la sacra desfilada protocol·laritzada per grans entesos de la matèria. Per altra banda en substitució al celestial animal original en trobem un altre amb les ales més tancades nouvingut. Ningú ha dit que s’ha fet de l’original. Si l’han robat, l’han perdut al magatzem municipal o ha sortit volant un dia de molta boira.

Ara per la fira és el torn del lleonet, molt semblant al seu predecessor i també l’hem canviat per un nou exemplar molt semblant al seu anterior. Les fons oficials no han dit si ha tocat el dos, si s’ha liat amb l’àliga i ara viuen en pecat en un pis d’ocupes del Vendrell. Esperem que si aquest és el cas doncs aquesta brigada nova anti-ocupació aviat  els trobi en la seva guarida i es puguin acomiadar dels seus compatriotes com es mereixen.

Per altra banda entre tan de protocol per la festa major va sortir una mena de ruc amb aires de mulassa que va fer les delícies de petits i grans, però com era el resultat d’un treball de final de curs d’un vendrellenc espavilat a veure si el tornen a treure o el mantenen a l’estable per secula seculorum.

Els orígens de la fira del Vendrell va començar amb animals que eren la base de l’economia de la nostra comarca i més enllà. Després van venir els tractors i els cotxes  i les fires multisectorials on podies posar una parada de paelles de cuinar, al costat d’una d’assegurances compartida amb un xicot que venia artesania peruana. Aquí tot s’hi valia, però ara aquesta proposta ja s’ha acabat. Després de tombs i tombs s’ha decidit a fer un model de fira com la que fa anys que proposo en aquests mitjans de comunicació que ningú em llegeix. Els meus lectors cada dia són menys perquè prefereixen altres compilacions més interessants com les ordres del dia dels plenaris vendrellencs amb aquelles mocions que passen per tot tipus d’anàlisi filològic públic abans d’anar a l’arxiu per secula seculorum. Com són una espècie en plena decadència em puc permetre el luxe de dir el que penso, total ningú em llegeix, doncs res. Tot un privilegi escriure en la sorra i que el mar esborri les meves paraules.

Uns animals que van tornar a aparèixer no fa gaires edicions de la fira en format de plàstic i que volia emular aquelles primeres cites comercials al Vendrell. Posar, conills, gallines, cavalls i altres bèsties de plàstic en una fira és bastant ridícul, estem al nivell d’un parc temàtic de baixa estopa. Si es vol posar algun animal que sigui viu sinó al final entre la realitat, aquests plàstics i la realitat virtual, ja no sabrem quina és la bona.

En aquesta fira també tenim uns cavallets que en alguna festa popular han sortit i moltes altres vegades doncs s’han quedat a l’estable esperant temps millors. De ser-hi se suposo que hi són, però ara falta que apareguin a la cercavila. Aquests elements cultura popular de moment no han trobat substitut dins el bestiari municipal i a veure que passa cada any.

A veure si en  properes cercaviles ens apareixen altres bèsties sagrades per donar més joia a la comitiva. A veure si la l’Àliga té nous companys d’aventures per lluir aquesta part del cultura vendrellenca que surt un parell o tres de cops l’any pels carrers  i places de la vila.