Qui busca, troba

No és només un nuviatge per conèixer-se millor, per compartir estones, per fruir dels moments determinats, sinó que hi ha l’objectiu final ben explicitat de ser pare. Pim, pam i llestos.

Caldrà però saber quan es considera que es podrà “consumar l’acte en sí”. A part dels cicles naturals caldrà saber si hi haurà una paternitat responsable i si el Chihuahua de la foto pot acreditar fefaentment que serà un bon pare. I és que no es tracta simplement de reproduir l’espècie sense més (o amb interès econòmic) sinó que hi ha una voluntat de persistir com a família canina, com a ciutadans no humans de la nostra ciutat.

Quines proves d’amor haurà de passar la núvia per ser considerada apta per  procrear. Perquè no es tan senzill eh, no n’hi ha prou amb el desig del gos o gossa en qüestió i al voluntat del seu amo -ciudatà humà de Vilanova -, sinó que cal trobar el moment més adequat i també les condicions que els facin gaudir al màxim del moment i de la felicitat i del plaer, no sols de trobar núvia sinó de que hi hagi una entesa global en la parella.

Algun experts apunten que és ideal que sigui una chihuahua que estigui en   l'estàndard de la raça quant a característiques físiques, posseir un temperament estable i, per descomptat, estar en perfectes condicions de salut, lliure de malalties genètiques específiques de la raça. Tot això ha de ser verificat per un veterinari qualificat.

A partir d’aquí hi ha unes variables. Es cobra per inseminar a la femella?.

Que se’n farà dels cadells?.

Es vendran?. Es donaran en adopció?.

No és conya però si s’és un amo humà responsable doncs tot això caldrà que quedi ben clar abans de que els nuvis entrin a al cambra nupcial -cal buscar el millor moment i el millor local- i consumin el seu amor caní.

Ja veiem que no és tan fàcil fer una planificació per buscar primer núvia i després clar, que la núvia vulgui ser mare amb aquest element retardat. Perquè  ell vol ser pare, però i la gosseta? Li demanaran l’opino?.

Això de la reproducció, en aquets cas assistida i molt treballada, dels gossos sembla que ha generat tot un negoci prou ampli. Tot i que al darrera la llei de benestar animal fixa condicions però ja sabem que feta la llei, feta la trampa.

Consultades fonts ben informades ens comenten que inseminar un gossa ara

ronda els 400 euros i encara és possible que si hagin d’afegir 100 euros del seguiment previ per determinar el moment òptim per a la fecundació.

No crec que l’anunci estigui pensat per fer un pagament elevat més aviat es tracta de fer-ho entre amics, d’una “entente cordiale” entre col·legues i estalviar-se una bona panoja.

Si gos i gossa s’entenen endavant, ja debatrem que fem amb els cadells.

Primer que passegin o corrin junts per un espai de gossos, no hi ha massa intimitat certament, tampoc els hi cal i ja es posaran d’acord per quan arribi el moment final.

Cal anar coneixent “núvies” i veure com encaixen, No  és fàcil eh, i a sobre s’han de portat tota mena de certificats  amb garanties diverses....

Tot plegat ens ha fet pensar que a casa nostre durant un temps hi havia també alguns cavalls per la remunta militar. Algun semental potnet.El  creuament i d’animals que després servirien  els unitat el l’exèrcit era un bon negoci . Encara en l’actualitat hi ha webs de la cavalleria amb el llistat dels sementals (amb detalls del preu de d’inseminació )  que ajuden a  mantenir i millorar les  espècies. Magnífic. I sí, la remunta militar ens va donar figures tan potents com el “cabo manporrero”....

No sabem si el chihuahua en qüestió actuarà com un “semental” i anirà periòdicament fent cartells buscant núvies per ser pare altre vegada...

En fi que els hi  vagi bé .

Estaria bé  que quan trobés núvia ens ho  fes saber amb un altre cartell.

Donaria per una gran història d’amor caní...

I , si s’escau encara, un tercer cartell amb els cadells fruit de la trobada.... Entranyable sens dubte.