L'ús problemàtic de les xarxes socials incrementa la credulitat davant les notícies falses: Una realitat que ens toca de prop

Un recent estudi ha posat de manifest una preocupant connexió entre l'ús problemàtic de les xarxes socials i una major propensió a creure i propagar informació errònia. Aquesta investigació, tot i que realitzada en un context internacional, subratlla com la dependència digital pot minvar la nostra capacitat crítica i obrir la porta a la desinformació, una realitat que també es viu a les nostres comarques.

La dependència digital: un patró amb conseqüències a la nostra comunitat

Els investigadors van identificar un patró anomenat PSMU (Problematic Social Media Use), un comportament que s'assembla a una addicció. Aquest es caracteritza per un ús excessiu que genera ansietat en disminuir, conflictes en la vida diària i una incapacitat per desconnectar malgrat les repercussions negatives. Aquesta descripció ressona amb situacions que, malauradament, podem observar al nostre entorn, entre joves i adults de la nostra comunitat.

L'estudi va demostrar que les persones amb un alt grau de PSMU són més propenses a creure notícies falses i a interactuar-hi. Això significa que la desinformació pot circular més ràpidament i amb més facilitat entre aquells que, sense voler-ho, han desenvolupat una dependència de les xarxes.

Impulsivitat i raonament: un equilibri trencat que ens afecta a tots

Tot i que som capaços de distingir entre el que és cert i el que no, la dependència emocional i cognitiva de les xarxes ens fa menys exigents a l'hora de qüestionar la veracitat de la informació. Les raons són principalment psicològiques: l'addicció digital s'associa amb una elevada impulsivitat i una disminució en l'avaluació de riscos. En l'àmbit local, aquesta impulsivitat pot portar a compartir rumors o notícies sense contrastar que poden generar alarma o malentesos en la nostra comunitat.

Aquesta realitat planteja importants reptes. No només a nivell individual, per identificar veïns vulnerables a informació enganyosa, sinó també a nivell col·lectiu, per tal que les administracions locals i les plataformes puguin col·laborar en la detecció de perfils susceptibles a la desinformació i dissenyar estratègies per frenar-ne la propagació al nostre municipi.

L'ús problemàtic, no la xarxa: reptes i propostes per al nostre territori

L'estudi no demonitza les xarxes socials; el problema rau en la manera com les utilitzem. El crucial és saber reconèixer quan l'ús es torna problemàtic i intervenir per evitar danys personals i socials a la nostra població.

Per mitigar l'impacte d'aquesta problemàtica en la nostra comunitat, es plantegen diverses propostes, adaptades a la nostra realitat:

-Alfabetització mediàtica a les escoles i centres cívics: És crucial que els nostres infants i joves, i també els adults, aprenguin a contrastar fonts, reconèixer senyals de manipulació i validar la informació. Es poden impulsar tallers i xerrades en els nostres centres educatius i espais comunitaris.

-Salut digital en l'àmbit familiar: Fomentar hàbits saludables a casa, com ara limitar les notificacions, establir horaris d'ús i promoure espais de desconnexió en família. Els centres de salut i els serveis socials locals poden oferir orientació.

-Suport professional de proximitat: És important que els nostres centres d'atenció primària i els serveis de salut mental puguin oferir orientació i suport a aquelles persones que detectin un ús problemàtic de les xarxes.

-Responsabilitat cívica i digital: Com a ciutadans, hem de ser conscients del nostre paper en la propagació de la informació. Abans de compartir, preguntem-nos si hem contrastat la font.

Adaptant aquests aprenentatges a la nostra realitat local, és fonamental que les nostres institucions sanitàries, centres educatius, associacions i famílies comprenguin que l'ús problemàtic de les xarxes va més enllà del temps invertit; és un factor que pot distorsionar la nostra pròpia percepció de la veritat. L'addicció a les xarxes socials no només afecta el nostre estat emocional, sinó que minva la nostra capacitat crítica.

Reconèixer quan ens convertim en consumidors passius de continguts falsos és el primer pas per reprendre el control informatiu i protegir la nostra comunitat de la desinformació.