A Calafell li pugen els colors

El tema està en els camions de sorra que exporta el Vendrell cap a Calafell per arreglar durant uns mesos la manca de sorra d’algunes platges. Uns volen que circulin per la platja i els altres en nom del corriol camanegre, amo i senyor del litoral, els fan anar per unes carreteres estretes pertorbant la pau i tranquil·litat d’aquestes vies properes al mar. Un estira i arronsa que cada any costa a l’Ajuntament de Calafell més de 250.000 euros i que naturalment la natura torna al seu lloc en un cap de setmana de temporal marítim. Fer i desfer. El poble paga feliç i content. En els darrers anys l’egoisme humà ha posat ports marítims a cada cantonada, fet que ha provocat que el mar vulgui renaturalitzar el seu espai i amb un “reset” tornem a començar.

Fins fa un parell d’anys, l’únic municipi de la costa baixpenedesenca que no tenia zona blava era Cunit, però amb la presència dels socialistes al govern la cosa s’havia de canviar. Evidentment l’any passat durant els mesos d’estiu ja van implantar el pagament per estacionar en una part de la via pública. Ja es va acabar això d’aparcar tot el dia davant mateix de la platja i estar mig dia a la sorra sense haver de contribuir a les arques municipals.

Els seus companys de partit de Calafell veient que el poble del costat implantava la zona de pagament va decidir comprar uns quants pots de pintura de diferents colors i anar pintant més carrers i places per anar recaptant calerons. Si la gent va a comprar o a la platja, doncs res que deixin uns quants diners a la caixa pública perquè després es puguin pagar festivals, assessors i rues de carnaval i el que toqui.

He escoltat justificacions tant brillants com que hi ha gent que deixa el cotxe estacionat en un lloc i no el toca durant més d’un mes, doncs per arreglar això es fa una d’aquestes ordenances tan mediàtiques que es fan i es desfan i a vegades es compleixen. S’imposa un temps màxim d’un vehicle estacionat en un lloc. Si no ho compleix, doncs avís i si fa falta grua, dipòsit i endavant. Però no cal que es posin sobre la taula arguments que no porten enlloc.

Es pot arribar a entendre que hi hagi zones blaves en llocs molt cèntrics per aquestes persones que han d’anar a un lloc concret. Valoren el cost i llavors prefereixen pagar dos euros i no haver de caminar un quart a peu per arribar. El que s’ha de fer es tenir pàrquings dissuasoris al voltant del nucli perquè la gent pugui deixar el vehicle en una distància raonable i estalviar-se aquests calerons. El que no podem fer es pintar de colors tots els pàrquings de la zona. Al final el que passarà és que la gent anirà a una gran superfície o a un altre lloc i de mica en mica el poble anirà perdent poder de convocatòria. Potser les tarifes que s’apliquen no són gaire elevades. En algun lloc diuen que 0,20 euros l’hora, però molta gent quan veuen aquests arcs de sant Martí pel terra ja desisteixen directament d’estacionar el cotxe i opten per altres llocs. La platja de Calafell és un dels punts oberts amb  més comerços de la comarca i amb més negoci. Potser que no cal que posem tanta pintura pel terra. Ens podem estalviar o retallar alguna d’aquestes propostes culturals de cap de setmana per atraure gent i deixem que la gent aparqui gratuïtament com s’ha fet fins ara. Si algun deixa molts de dies el cotxe, doncs res, fora i ja està. La majoria de la gent té les coses molt clares. Ara només falta que els polítics i derivats també les tinguin i tot pot anar molt millor. Les coses són com són i no com volen que siguin alguns. Els seus companys del Vendrell ja han dit que l’estiu que ve també li posaran colors a alguns carrers dels barris marítim del Vendrell. A veure que passa tot plegat. Ser modern no es recaptar més sinó perdre potser un euro per guanyar-ne dos.