Combatre l'immobilisme, recuperar l'orgull: a tall de presentació

Dijous passat es va fer públic en roda de premsa que l’assemblea de la CUP de Vilanova i la Geltrú m’ha elegit com a nou regidor en substitució de la companya Tània Reyes, que ha exercit de regidora durant els primers dos anys de mandat i que a partir d’ara seguirà treballant a l’assemblea i participant en les diferents lluites que vertebren la ciutat, que és la base del sentit del nostre projecte polític. Així doncs, i aprofitant l’ocasió, voldria fer aquest article a tall de presentació, tot analitzant com veig la ciutat, els reptes que enfronta i quin paper aspiro a tenir en aquest vessant de la política tan nova per mi: la de la feina institucional -que, tanmateix, no puc deslligar de cap manera dels altres fronts. 

He decidit acceptar l’encàrrec de l’assemblea de ser regidor els dos anys que venen per un sentit de responsabilitat cap a la ciutat que estimo, per un profund convenciment en el projecte polític que la CUP i l’Esquerra Independentista representen i per la convicció que això servirà per aportar el meu gra de sorra per ajudar a construir una Vilanova més justa, més igualitària i més combativa. Crec fermament en aquesta Vilanova popular precisament perquè va ser la que em va polititzar el primer i el tercer d’octubre de 2017, aquella que ens va demostrar que fer política també era sortir al carrer, desafiar l’statu quo de les maneres que fos necessari i sense tenir por a res. Si em presento és precisament per recuperar aquest orgull, tot aprenent dels errors que es van cometre, i fer-ho des de tots els fronts, sense renúncies. No he vingut pas a fer el mateix que s’ha fet sempre dins el consistori ni tampoc a ocupar la cadira vint anys amb l’esperança de fer qui sap què; això, com ja s’ha demostrat, és un model de política que no funciona i que no em crec. I vaig avisant que soc jove, però no tinc ni un pèl de tonto. Que sé perfectament la intenció de les polítiques fetes els últims anys perquè les he patit com a jove, i que no vendrem la ciutat ni al millor postor ni serem una ciutat dormitori. I m’ho prenc com una cosa personal. 

Ens està tocant viure una Vilanova i la Geltrú governada pel PSC de la gestió, però també de les derives de dretes i espanyolistes, amb la crossa d’uns Comuns diluïts, en un context que ens ha deixat al conjunt de la població amb una sensació de cansament i desafecció i un retorn a la vella política. Les cares de sempre tractant els temes de sempre. S’han abandonat projectes engrescadors (tant a escala municipal, com poden ser la municipalització i democratització de serveis essencials de la ciutat o la construcció d’equipaments com l’Espai Jove, com en l’àmbit nacional, en la capacitat d’imaginar un projecte de país nou i més just) per donar pas a la política de la gestió del dia a dia. Voreres, semàfors i fanals. Coses essencials i de mínims però que per altra banda també són insuficients. Durant el mandat s’ha posat el focus en grans qüestions transversals i genèriques com ara la neteja dels carrers que haurien de ser, en una ciutat de la mida de Vilanova, quelcom assegurat, no quelcom que serveixi per fer de propaganda i bandera. Des de la CUP creiem que una cosa no treu l’altra: el “bon govern” no és patrimoni de cap partit, i no es tracta de contraposar una bona gestió d’allò que és de mínims a l’ambició de poder tenir unes aspiracions majors per a la ciutat. Calen projectes engrescadors, passes endavant en tant que espais de participació, i apuntar més amunt si volem millorar Vilanova. No ens mereixem la mediocritat. 

Considero que a hores d’ara la CUP representem l’única oposició real a aquest model de Vilanova de capitalitat i expansió, amb unes aspiracions i objectius sobretot en clau de creixement urbanístic que percebem que no són de consens entre el veïnat i que, sens dubte, no albiren un futur desitjable per aquest. Nosaltres, tal com hem fet els darrers 20 anys a la política institucional local, busquem aconseguir que Vilanova es mantingui viva i cohesionada, tenint-ne cura del teixit associatiu, disposant d’uns serveis públics de qualitat i accessibles per a tothom que ho requereix i procurant que ningú es quedi sense un sostre on refugiar-se; si cal mobilitzant desenes de persones un dimarts al matí qualsevol per tal d’assegurar-ho. Volem ser la ciutat de les feines de qualitat, la que lluita contra el tancament de línies a l’educació pública i la que se’n cuida dels seus espais verds. La ciutat que plantegi alternatives que desbordin la institució i els marcs establerts pels poderosos i que busqui noves vies. Serem la Vilanova que des dels marges ocuparà el centre, una ciutat on tothom pugui viure-hi en condicions, on no s’hagi de vendre un ronyó per poder tenir un pis. Una Vilanova dels barris, de la gent, de la classe treballadora: una Vilanova per a la majoria. 

Així doncs, venim a fer propostes per tal d’apropar-nos al model de ciutat que ens imaginem, sí, però també serem una pedra a la sabata a la falsa pau social imposada que ens volen vendre. Aquest és el perfil que m’agradaria marcar des del minut 1, que no és diferent que el perfil que marca el conjunt de l’Esquerra Independentista. No hem vingut a perdre el temps, i aquesta és l’única promesa que faré, que alhora és una declaració d’intencions. 

També m’agradaria ser exigent i crític amb l’espai polític que represento, i no voldria acabar l’article sense ser fidel a la veritat. Amb la meva entrada i conseqüent sortida (de la institució, no de la trinxera) de l’anterior regidora, som conscients que aquest fet minva la participació de les dones com a regidores a l’Ajuntament. Aquest no és un factor volgut ni desitjable, i hem de treballar per revertir aquesta tendència, potenciar els nombrosos lideratges femenins que tenim a la ciutat i seguir treballant amb el moviment feminista de la ciutat. Aquesta situació la tindré gravada a foc; sóc conscient de la posició que ocupo i, com he comentat, és un fet que treballarem amb el conjunt de l’assemblea i del moviment feminista de la ciutat. 

Anem acabant: tinc ganes de continuar lluitant plegades per fer de Vilanova i la Geltrú punta de llança en el socialisme, el feminisme i la independència dels Països Catalans. De tornar a sentir-me orgullós de Vilanova i la seva gent. Ganes

d’escoltar, d’aprendre, d’emocionar-me i de treballar. Aportar des de la reflexió i, sobretot, des de l’acció. Ens veiem al ple un cop al mes i, el més important, ens veiem cada dia al carrer.