Setze jutges

De fet, hauríem de parlar dels 21 que formen el Consell Superior del Poder Judicial, però com que l’embarbussament català resa que “Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat; si el penjat es despengés es menjaria els setze fetges dels setze jutges que l'han jutjat”, ho deixarem així. Perquè el que estem vivint en l’àmbit judicial del nostre país, per un costat té molt d’embarbussament i per l’altre de paròdia o paradoxa. Només cal escoltar algunes reflexions que es fan des de tots els àmbits.

Per evitar entrar en un jardí ple d’esbarzers, em limitaré a fer algunes reflexions sobre la vaga de jutges que tindrem aquesta primera setmana de juliol, els seus tres primers dies del mes. Tres dies en els que, si es compleixen les amenaces i afirmacions contundents que hem pogut llegir i escoltar, es paralitzarà una bona part del sistema judicial del nostre país. I aquí va la primera reflexió i/o paradoxa. Si es compleixen les previsions manifestades fins ara, podem afirmar que no serà una aturada total. Cal pensar que cada magistrat farà el que li dicti la seva consciència o el grup al que pertanyi? Tot sembla indicar que no. Per tant, es possible que uns es quedin a casa mentre altres s’incorporen al seu lloc de treball. Seran tots i per treballar? No sembla. Aventuro que sortiran alguns amb aquells argument tan suats d’endur-se feina a casa per recuperar o d’anar al lloc de treball per fer feines complementàries o més o menys endarrerides. I, en aquesta tessitura i segons els interessi, podran dir que hi ha hagut una vaga total, parlaran d’una vaga parcial o s’hauran d’inventar alguna nova denominació.  Perquè al diccionari, la definició de vaga parla, curt i ras, d’una “cessació en el treball”. Definició que, agafada amb humor, permetria incloure en el grup dels vaguistes, als dropos i similars.

La segona reflexió afecta als vint-i-un jutges que conformen el Consell General del Poder Judicial que, si no ho tinc mal entès, no tenen reconegut, en funció de la seva teòrica disponibilitat de vint-i-quatre hores diàries, el dret de vaga i, per tant, formen un grup apart del col·lectiu general dels lletrats. Un grup, sortosament minoritari, que també té reconegut el dret a plantar cara al poder executiu i al legislatiu i que, per tant, podria, segons l’equilibri de decisions, arribar a desautoritzar a algun dels altres poders aquells que va definir Montesquieu en el seu moment.

Una opció que, si seguim la línia de reflexió que diu que el poder legislatiu (el Parlament) fa les lleis, el judicial (la Judicatura) en dictamina la bondat, i l’executiu (el govern) s’encarrega d’aplicar-les, suposaria que els jutges han de limitar les seves funcions a dir si una llei és aplicable o no, esperant que el Govern, en cas afirmatiu, la posi en marxa i el Parlament, en cas negatiu, la retoqui i ajusti. Renunciant a qualsevol acció capaç d’afectar el normal desenvolupament de la política estatal.

Queda encara espai per una tercera reflexió. L’actuació del penjat de l’embarbussament en el cas de ser despenjat. O, dit d’una altra forma, la resposta dels ciutadans afectats per tots aquests processos judicials que estem vivint. Es possible, com diu la frase, que ells acabin menjant-se el fetge dels jutges? O, sense arribar a ser tan explícits i violents, que acabin castigant als jutges que segueixen marejant la perdiu en el cas de la dana del país valencià i els altres milers de casos que dormen als prestatges dels jutjats?

Podem arribar a veure una revolta del poder legislatiu i l’executiu, empesa per la ciutadania, per exigir al poder judicial que s’oblidi de reivindicacions interessades del seu col·lectiu en benefici del bé comú, lluny del personalisme dels “jutges estrella” i el servilisme d’alguns d’ells a les intencions polítiques de determinats partits? O potser ja hem vist con fracassava en alguns dels casos que es passegen pels titulars dels diaris un dia sí i l’endemà també, mentre acumulen pols a la prestatgeria del jutjat?

Jutjar, segons el diccionari, és decidir quelcom a favor o en contra. No marejar la perdiu dia rere dia, any rere any.