Vint-i-cinc anys trencant el silenci

Totes vestien de blanc, d’un blanc immaculat, davant un fons totalment negre que destacava encara més les figures de les dones que fa vint-i-cinc anys que recorden, i reivindiquen, la presència femenina a la vida de Vilanova durant la postguerra i la dictadura.

Porten un quart de segle fent memòria de moltes i moltes coses que van fer i van quedar silenciades i en perill de ser oblidades. “Però encara necessitem més temps, perquè no hem acabat d’explicar tot el que hem viscut nosaltres, les nostres mares, les nostres àvies”, explicava una d’elles. “El fet és que durant segles i segles la dona ha treballat en el camp, s'ha esgarnegat plantant i traginant coves de roba, ha portat tota mena de pesos, ha filat, ha teixit, ha fet ceràmica, ha anat a vendre als mercats, ha dormit poc, ha menjat poc, ha vetllat, naturalment sense contracte de treball”.

Una companya seva va explicar com, al començament, els va costar entendre per què se'ls preguntava per les seves experiències. “Què podíem aportar nosaltres, educades per no dir res incorrecte?”

Valoren molt les seves anades a escoles i instituts a contar les seves experiències. “Qui hauria imaginat que un parell de dones grans ens posaríem al davant de grups de 25 o 30 alumnes d'entre 5 i 18 anys. Unes dones que mai havíem estat protagonistes de res”. Així van descobrir que eren afortunades de viure el contacte màgic que dona l'interès que elles i les seves vivències generen en els infants i joves.

Van passar per l’escenari del Teatre Principal alumnes d’institut explicant que s’havien assabentat, a través d’elles, del que és viure sense llibertat. Van passar netes i nets agraint a les àvies que els haguessin explicat els seus records. 

Una mestra va contar que quan els alumnes que han sentit aquestes xerrades arriben a casa seva i es troben amb els avis, llavors la màgia comença a fer efecte. “Passen dues coses. La primera, la mirada cap a les àvies i els avis és inevitablement diferent. Ja no sou només les seves àvies, que també, sinó que sou memòria viva, transmissores de memòria històrica, pous de saviesa i de coneixement. La segona, que només passa a vegades, els nets, les netes, fan preguntes. Preguntes que fins llavors no se'ls havien acudit perquè no tenien aquesta mirada més àmplia”.

Les Dones amb Memòria també es van mostrar ufanes en explicar com el grup es va renovant, ara ja amb filles de dones que havien estat en el grup durant els seus primers anys.

Tenen empenta per molta estona.