Els crims de la mel

A la novel·la Els crims de la mel, l’autor desgrana la història d’un assassinat i de com aquest genera un enfrontament entre dues maneres d’entendre la vida, la gent aposentada com els pagesos arrelats a la terra i la comunitat gitana que viuen de manera nòmada. I al llarg de la narració es confronta dos visions diferents que van xocar en aquella època: el món dels gitanos ambulants i el del pagès ancestral de la masia. El llibre s’endinsa en el lema de que la veritat ens farà lliures. Tot i que al frase podria ser certa en el cas de la novel·la entra en contradicció amb els fets que van succeint i de la manera com ho afronten els principals protagonistes.

El xoc entre les cultures condiciona les actuacions d’uns i altres i sobretot com afronten cada comunitat els fets luctuosos que es produeixen. Els paios a través de la llei i els gitanos a través del que consideren lògic de perseguir a l’autor de la mort per prendre’s la justícia per la seva mà.

Aquest llibre és fruit de que Coll durant molts anys va escoltar la història del crim del Gitano, succés que es va produir a l’any 1953. Després de llegir el sumari del cas i del judici l’autor genera una novel·la basada en els fets, però no és la història del crim sinó una recreació d’uns fets on es busca treballar sobre els protagonistes, les condicions socials del moment, els paisatges i els espais on es van produir els fets.

Uns història també de persones que se senten incòmodes amb l’estatus que els han atorgat i que volen buscar el seu propi espai en la societat encara que trenquin els marcs socials imperants. 

Pep Coll i Martí va nàixer a Pessonada l'any 1949, al Seminari de la Seu d'Urgell on cursà els estudis d'Humanitats, i d'aquí a la Universitat de Barcelona on es llicencià en Filosofia. D'ençà de 1980, treballa de professor de Literatura Catalana a l'IES Marius Torres de Lleida, ciutat on viu. La seva activitat literària, paral·lela a la de dinamitzador cultural, s'inicia durant la segona meitat de la dècada dels 70 amb la creació (amb altres companys entusiastes de la comarca) de la revista pallaresa Escudella. 

Treballa en la recerca de narracions tradicionals (llegendes, rondalles, acudits i anècdotes vàries). Fruit d'aquest treball, són els reculls de llegendes Quan Judes era fadrí i sa mare festejava (1986) i Muntanyes Maleïdes (1993). Aquesta recerca, a cavall entre l'etnologia i la literatura, continua amb l'obra Viatge al Pirineu fantàstic (1994), una mena de guia pels indrets pirinencs que han generat fantasies, publicada primer en fascicles al diari Segre i posteriorment, en forma de llibre, a l'Editorial Columna. I culmina amb un recull de narracions tradicionals de l'Aran, "El rei de la Val d'Aran". Darrerament ha engegat una sèrie de guies sobre indrets mítics i llegendaris del Pallars Sobirà (2010), la Ribagorça catalana i aragonesa (2012) i el Pallars Jussà (prevista pel 2014).

Recrea i adapta alguns mites pirinencs per a ús dels lectors joves. En són exemple, La bruixa del Pla de Beret (1991), El tresor de la nit de Nadal (Premi Lola Anglada, 1997) i sobretot, Què farem, què direm? (1992), novel·la juvenil amb què guanya el Premi Gran Angular (1991), el Premi de la Crítica Serra d'Or (1992) i de la qual se n'han fet fins ara, vint-i-cinc edicions. L'habitació de ma germana (2008) és la seva darrera novel·la juvenil.

La novel·la és, amb tot, el gènere literari més conreat, la forma amb què es troba més còmode. Des de l'inici de la seva carrera literària, ha publicat aquests títols: El secret de la moixernera (1988), El Pont de Mahoma (1995), El segle de la llum (1997), La mula vella, publicada el 1989 i revisada el 2000, Per les valls on es pon el sol (2002), Els arbres amics, El salvatge dels Pirineus (2005), Les senyoretes de Lourdes (2008), Nius (2010), novel·la coral que gira a l'entorn d'una catàstrofe natural en un càmping de muntanya i Dos taüts negres i dos de blancs (2013). Aquesta novel·la rep dos dels guardons a obra publicada més prestigiosos, el Premi de la Crítica Catalana de narrativa i unes setmanes després, el Premi Crexells de l'Ateneu Barcelonès, els quals reconeixen la millor obra de narrativa en llengua catalana publicada durant l'any anterior. Posteriorment, la mateixa novel·la és reconeguda amb el Premi Joaquim Amat-Piniella, el premi Setè Cel de Salt i el Prix du Livre Pyrénéen de Bagneres de Bigorre, L'any 2018 publica Al mateix riu d'Heràclit, i després la novel·la L’any que va caure la roca (2020)...  el 2023 presenta al seva novel.la és La llarga migdiada de Déu. Ara presenta Els crims de la Mel.

La novel·la ens situa en un aplec prop de la muntanya de Carrània, tothom hi és. Des dels pagesos que habiten les masies de l’entorn, fins el gitanos que aquells dies segueixen les fires de bestiar, els guàrdies civils i els notables del poble. En el decurs de l’aplec hi ha un seguit de comentaris sobre els robatoris a les masies que fa dies que es van produint i s’atribueix a la presència les gitanos. Tot són comentaris més o menys recurrents sobre la necessitat de controlar aquets grups de gitanos que malviuen a les casetes dels peons de la carretera o sota els ponts. En aquest ambient un dels pagesos, l’hereu de la masia del Rebollé es queixa a l’autoritat de que té por que li robin la mel.

El guàrdia civil, el caporal Lacuria pe treure-se’l de sobre li engega:

-Que no te permís d’arma. Si no li fan cas els engega un tret. Mati’n un i veurà com escarmenten d’una vegada.

A partir d’aquí efectivament mor un gitano i un altre resulta ferit en rebre un tret d’un pagès que vetlla els ruscos per evitar que li robessin la mel.

A partir d’aquest fet un innocent es declarava culpable de la mort del gitano amb el convenciment de que en sortirà ben parat, però no tot va com es pensava i és tancat a la presó, allà descobrirà altres maneres de viure i fins i tot es forjarà un nova vida.

La novel·la relata també com el temps pot actuar com a remei per algunes persones que van trobant el seu propi espai però també com element per anar congriant una venjança que finalment es portarà a terme.

Les dificultats de viure del col·lectiu gitano front a la gent dels pobles. La rebel·lió d’alguna dona que vol tenir la seva pròpia vida i hi esmerçarà esforços i rebrà algunes humiliacions però amb l’objectiu de viure lliure i amb la seva filla no es rendirà de cap manera.

Con en el altres novel·les de Coll els personatges, la seva manera de ser i comportar-se i les seves relacions són important però ho és i molt el paisatge, els indrets on s’emmarca la narració i són els escenaris de molts dels moments del relat. Indrets que l’autor coneix i per tant descriu amb absoluta fidelitat i certesa.

El crim és important en la novel·la però es l’excusa per portar-nos a conèixer els enfrontaments entre dues cultures i a la novel·la hi ha dos grans protagonistes, explica Coll, una viuda gitana i un hereu solter pagès d’una masia ancestral. “Són dos mons diferents, el món ambulant dels gitanos que van amb tartana i que canvien cada dia d’horitzons en contraposició al món del pagès ancestral de la masia”. Aquests dos mons contraris xoquen i xocaven sovint. Veiem com decisions poc calibrades comporten conseqüències inesperades en les que els protagonistes s’hauran d‘adaptar i assumir responsabilitats que no els pertoquen.

La novel·la s’inspira en el conegut Crim del gitano, una història que l’autor va escoltar i era present en la seva infantessa i a partir del fet Coll ficciona de manera notable tot el món que va envoltar la situació.

Ben narrada, amb diàlegs àgils i amb una documentació esplèndida.

Un cop més Pep Coll ens ofereix una bona novel·la.

Els crims de la mel
Pep Coll
Col·lecció a Tot Vent
Editorial Proa.
Barcelona 2024