Hem trencat l’equilibri

En els darrers anys les coses han canviat molt i hem obert tot tipus de fronteres de bat a bat sense tenir en compte que podria passar realment. El resultat és que aquesta modernitat i aquest liberalisme ens han portat a una situació que aixeca cada dia més preocupacions d’on pot acabar tot plegat.

Primer de tot el fet que la vida dels pagesos cada dia sigui més arriscada està buidant les zones rurals i portant gent a les grans ciutats on se suposa que hi ha de tot. Per alguns es on poden trobar menys coses perquè també hi ha més necessitats que no pas en un poble de muntanya. Aquest fet està provocant que els boscos cada dia es vagin fent més grans ocupant terres de conreu i deixant la massa forestal sense cap tipus de manteniment. Situació que provoca que en cas d’incendi són cada cops  més complicats de controlar el foc provocant fets com els que s’han viscut aquest mes d’agost en l’Oest de la Península Ibèrica.

Doncs res, tenim uns pobles que es van buidant en població a favor d’unes ciutats que cada dia van creixent. La gent va buscant el lloc més econòmic i es va veient com localitats amb una oferta a uns preus raonables dins el mercat es van omplint per sobre de la normalitat. Evidentment aquestes poblacions que estan ben comunicades amb les grans capitals van veient com les seves infraestructures es van quedant obsoletes a mesura que passen els anys i quan s’inauguren ja han quedat petites pel volum real de gent que han d’atendre. Llavors no paren de reclamar més ajudes econòmiques per donar servei a tot aquest nou volum demogràfic, alguns dels quals no estan ni empadronats. Alguns municipis per altra banda, amb aquesta excusa tenen contractats uns serveis públics molt per sota de les necessitats reals de la ciutadania. En certs moments del calendari es produeixen un clar desequilibri entre la realitat i els serveis sobre el paper per atendre aquesta població. Darrera de tot això també una part de demagògia per part d’alguns d’aquests polítics perquè són localitats amb moltes segones residències que cobren escombraries i Ibis i no han de donar serveis durant la majoria de dies de l’any a aquests veïns. Alguns només hi són en moments puntuals de l’any i paguen uns serveis que majoritàriament no necessiten.

Aquest equilibri també ha modificat tot el tema del comerç local. Ara moltes persones es guien pels preus i per les facilitats. La gent no va a comprar per ajudar al món i al seu entorn. La gent busca la millor relació entre productes i preus amb estacionament gratuït. Llavors  la cosa es ben senzilla, sinó es compra per internet i t’ho porten directament a casa o a la feina. La gent va a les gran superfícies i allí d’un cop o compra tot. Ja s’ha acabat d’anar de botiga en botiga buscant nous productes. La gent va a un lloc gran on ho pot trobar moltes coses sense haver de pagar pel pàrquing i movent el vehicle el mínim possible. La gent va a la cosa pràctica. No hi ha més històries i si està obert en festiu molt millor. Es pot anar un diumenge al matí que molta gent no treballa i es pot aprofitar el temps.

Aquesta és la nostra realitat i igual que potser és més econòmic comprar salmó de l’Argentina que no pas d’Europa. L’economia i la cosa pràctica regeix el món, la resta de coses doncs estan al seu servei. No sé on acabarem, però aquest esperit de poble ja fa dies que s’ha perdut i la gent no està per tonteries.