La seguretat, un deure inajornable dels governs municipals

El compromís d’instal·lar càmeres de vigilància a Cal Rubió abans de finals d'any és una passa en la bona direcció. Però arriba tard i després de massa mesos en què els veïns han hagut de viure amb la por i la sensació d'abandonament. No es tracta només d'un barri ni d’un municipi: a tot el Penedès i el Garraf, la demanda ciutadana és la mateixa —viure i dormir tranquils.

Els casos d’El Vendrell, amb 45 càmeres autoritzades, de Vilafranca, amb quinze dispositius en marxa, o de Sant Pere de Ribes, que ha recuperat la figura dels serenos per patrullar urbanitzacions, evidencien que hi ha múltiples solucions a l'abast. La tecnologia evoluciona i ofereix noves eines cada dia, i el marc jurídic i legislatiu ja preveu mecanismes perquè els ajuntaments puguin impulsar-les amb garanties. Excuses, doncs, ja no n’hi ha.

La seguretat ciutadana no pot dependre de la inèrcia ni de les promeses incomplertes. Els governs municipals tenen la responsabilitat immediata d’activar els recursos i d’articular estratègies globals que combinin videovigilància, millor il·luminació, presència policial i proximitat humana. És la seva obligació legal i, sobretot, democràtica.

Els veïns de Cal Rubió han fet la seva part: han denunciat, han proposat solucions i han resistit amb civisme. Ara és el torn dels ajuntaments. Garantir la seguretat no és una opció ni una decisió a ajornar, és un deure inajornable. Els ciutadans no reclamen privilegis, reclamen el que els correspon: viure en pobles i ciutats segurs, sense excuses ni dilacions.

Participa a l'enquesta: Com valores la seguretat al teu municipi?