Xarxes versus líders antics

"En els vells temps, quan ens sentíem descontents, acusàvem Déu, que aleshores era l'administrador del món; pressuposàvem que no estava ocupant-se del negoci com devia: de manera que l'acomiadem i ens convertim en els nous directors" -Andrzej Stasiuk, Escriptor polonès

Els antics negocis espirituals eren fàcils de suportar, resàvem o ens matàvem en direcció a cànons establerts o pactats a l'Edat Mitjana. Avui hem despertat la liquiditat, canviem de posició o ens canvien sense consultar-nos. La vida postmoderna no és inclusiva, és despietada i ens sotmet a decisions que de vegades no volem inserir a les nostres vides. I d'això en va la postmodernitat, de cartutxos, de soft, de petites App que ens auto-corregeixen a les preferències, o ens persegueixen dia rere dia, si hem visitat alguna oferta. En el meu cas els preus dels hotels per al trimestre final de l'any, viatgem amb els meus amics en aquest núvol que segons ell i la Intel·ligència Artificial seran part de les meves futures decisions.

Ja no podem acusar Déu, com a màxim el Face. Els déus moderns estan endollats al consum d'energia. La devoren. Els antics vivien als nostres cervells, eren fantasmes que cada diumenge intercanviàvem amb el sacerdot i el convenia si aquesta moral era recta o no.

La liquidessa és efímera i es mou en milers d'adreces, l'han portat els neoliberals —diuen. O l'hem portat nosaltres cansats i avorrits de la monotonia del censor de la parròquia? És probable, ara sorgeixen noves veus, poblen les xarxes. Assolen les pors, els empenyen, són més poderosos que aquells cabdills antics.

Nota:

Què significa la modernitat líquida?

Assenyala que l'home està immers en una societat consumista, que cada cop més busca satisfacció i més ràpid, ateses les condicions d'expiració dels productes oferts, i no necessàriament productes alimentaris.