Refer ponts i/o volar ponts...

Les relacions personals esdevenen un tema feixuc... quan tot va bé, no hi ha gaire per parlar, però a voltes les coses es torcen per intervenció de terceres persones, per les pròpies dinàmiques familiars, professionals, pels fills o filles o per conflictes no gestionats correctament.

Paco Gascón Soriano fa anys que treballa en el camp de l’educació formal però també en el de la no formal i les ONG, en moviments populars de l’Amèrica Llatina. Defensa que “un conflicte és una situació de disputa o divergència en què hi ha una contraposició d’interessos, necessitats i/o valors en pugna entre dues o més parts.”

La gestió dels conflictes és la capacitat de resoldre eficaçment situacions, fets en què es posen en joc interessos que poden afectar les relacions entre persones.

Els educadors i educadores socials sabem que cal treballar la capacitat de resoldre eficaçment aquestes situacions, en les quals es posen en joc interessos i que afecten les relacions entre persones. Treballar els conflictes ajuda a millorar la convivència, cal dialogar i cercar acords entre tots i totes, amb l’objectiu de millorar les relacions tot fomentant la tolerància i la cooperació.

Per tant, la comunicació oberta i l’escolta activa ajuda a gestionar aquestes situacions Hem d’aprendre a expressar els nostres pensaments, sentiments i preocupacions de manera clara i respectuosa. L'escolta activa és aquella que no només posa l'orella, sinó que fa saber a l'altre que és escoltat, que se l'entén.

Cal saber que una comunicació oberta i una escolta activa ens poden ajudar a aclarir malentesos, a refer ponts d’empatia i, sobretot, descobrir el que realment és important per a cada persona.

La família és senzillament un sistema format per diferents membres entre els quals s’estableixen relacions afectives. La formen pares, mares, fills i filles, tot i que la família acostuma a ser molt més àmplia. Les relacions i interaccions dels seus membres acostumen a seguir uns patrons heretats de les famílies d’origen, tots protagonistes d’una comunicació familiar que en alguns casos esdevé complexa.

John Paul Lederach és un professor universitari estatunidenc, especialista en consolidació de la pau internacional, afirma que “el conflicte és un fenomen de creació humana, ubicat de forma natural en les relacions. Transforma els esdeveniments, les relacions i també els creadors mateixos. És un element necessari en la construcció i la reconstrucció humana, transformadora de l’organització i de les realitats socials”.

Sabem doncs que aquests vincles establerts entre els components de la família afecten directament en la seva individualitat, la seva seguretat, el benestar i la seva pròpia llibertat.

La vida també ens planteja un camí de conflictes en què intervenen les nostres pròpies experiències, els nostres prejudicis, les nostres creences i també les pors que hem anat construint, que ens condueixen a culpabilitzar els altres, evitant assumir les nostres pròpies responsabilitats. La mediació és un camí que ens condueix a la resolució de conflictes d’una manera respectuosa i consensuada.

Les persones sabem que els conflictes signifiquen oportunitats, creixement, innovació, creativitat, que ens fan adonar que hi ha alguna cosa que no funciona, que hem de poder i voler canviar.

Per Eduard Vinyamata, doctor en Ciencias Sociales y profesor de conflictologia, “els conflictes són el motor i l’expressió de les relacions entre les persones. Les relacions personals i individuals i les relacions socials i internacionals s’expressen i es fonamenten en el conflicte. Aquesta és una manera d’aproximar-se al coneixement de la persona i de les societats que aquestes conformen".

Recordem doncs, que la sola existència d’un conflicte no ens ha de preocupar, el més rellevant serà la manera com el resolem.

Tots sabem que la vida en família pot esdevenir un repte, la convivència familiar implica, també, moments bonics, però també discussions, malentesos i tensions. Segurament no els podrem evitar, cal aprendre a gestionar-los. Per això cal voluntat i una bona dosi de resiliència i empatia.

La comunicació és un bon pont, escoltar i parlar amb empatia és molt important. Cal pensar-hi i provar de canviar allò que no funciona.

Cal escoltar sense interrompre, evitar paraules com “sempre” o “mai”. Evitem parlar des d’un mateix i validar sempre els sentiments. En resum, hem de millorar la comunicació, identificar els patrons del conflicte i cercar eines específiques per a cada cas.

Tothom reconeix la família com un refugi d’amor, protecció i suport incondicional, malgrat això a voltes hi pareix dolor, por i patiment.

Els educadors i educadores socials també treballem els conflictes intrafamiliars, que poden afectar el benestar físic, emocional i psicològic de les persones que hi conviuen. També cal incloure, d’una manera determinant, les possibles situacions de tensió i conflicte amb infants, adolescents i joves amb una problemàtica de salut mental. Un col·lectiu que creix i que alarma a familiars i professionals.

Per tant, cal ajudar a situar el malestar i oferir els coneixements necessaris a les famílies per elaborar estratègies de relació amb infants, adolescents i joves per treballar el malestar, el conflicte i el patiment amb una mirada de cura i de suport mutu. Les situacions de tensió i conflicte generen malestar i patiment, dins de la família, amb la parella, a la feina, a l’escola, a l’entorn social.

Alguns conflictes sorgeixen de la decepció, com per exemple, vers els nostres representants polítics. Massa sovint confiem en aquest o altre i dissortadament pocs estan a l’altura. Llavors que ens erigim en jutges, crítics amb la gestió i sobretot amb la persona, que no deixen de ser això, persones amb tots els errors i encerts. El conflicte és més evident quan hi ha mala intenció, desídia i únicament interessos... podem perdonar la manca de recursos personals, fins i tot la manca de capacitats, el que no farem mai és acceptar la malícia.

Cal posar en pràctica els recursos per a resoldre i solucionar problemes, tot aprenent noves formes d’afrontament i trobar la forma d’arribar a acords, sabent que els conflictes en si mateixos són un element potencial de creixement i desenvolupament.

No oblidem que la gestió del conflicte es basa en una comunicació entre les parts i en un supòsit de màxima confiança. Així el conflicte, a voltes, pot suposar un element positiu, que segurament ajudarà al desenvolupament integral de les persones. Tots els conflictes també poden ser enfocats des de quatre grans àmbits, els intrapersonals, els interpersonals, els intragrupals i també els intergrupals.

L’any 2020 el Síndic de Greuges de Catalunya afirmava... “la via judicial té límits, i de vegades no és l’única solució i/o la solució més efectiva per als conflictes familiars amb infants, la qual cosa obliga a pensar en formes de prevenir, acompanyar i protegir els infants i adolescents des d’un punt de vista integral. Alguns professionals parlen de justícia líquida per referir-se a la necessitat d’arribar a resoldre totes les arestes del conflicte familiar plantejat, en interès superior dels infants que hi estan immersos”.

En informes recollits dels ombudsman de França (terme suec que significa “representant del poble”, es va instituir a Suècia l’any 1809 és convertit en “l’orella poble”, d’Holanda) i a l’informe del Ministeri d’Afers de la Infància i l’Adolescència d’Irlanda, s’analitzen els efectes de l’alta conflictivitat entre els progenitors i els infants, donant visibilitat al seu patiment i proposant possibles mesures i actuacions destinades a preservar els drets dels infants immersos en aquestes situacions.

Aprenguem doncs a gestionar els nostres conflictes, obviar-los no ens ajuda a créixer i desenvolupar-nos...

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)