Un pas endavant en educació

Aquest setembre, Catalunya ha fet un pas decisiu eliminant l'ús dels telèfons mòbils durant tota l’etapa d’educació obligatòria. La mesura, avalada per experts i consensuada amb la comunitat educativa, pretén recuperar espais d'atenció, convivència i igualtat dins les aules. L’evidència científica és clara: la hiperconnectivitat resta temps a l'aprenentatge, fomenta la distracció constant i agreuja desigualtats entre alumnes.

Els defensors de la prohibició recorden que l'escola ha de ser un entorn protegit, lliure de les pressions de les pantalles i de l’ansietat que sovint generen les xarxes socials. No es tracta de negar el valor de la tecnología, sinó de posar límits racionals per garantir que la formació bàsica no quedi subordinada a l'ús immediat d'un dispositiu personal.

És cert que alguns sectors han expressat reserves: famílies que consideren útil el mòbil com a eina pedagògica, o adolescents que reclamen autonomia digital. Tanmateix, el principi de precaució en educació exigeix preservar allò essencial: l’atenció sostinguda, la lectura profunda, la interacció entre iguals i la igualtat d’oportunitats. En aquest sentit, la prohibició no és un retrocés, sinó una aposta valenta per recuperar la centralitat de l'aprenentatge.

Les escoles no poden competir amb l’atractiu immediat de les pantalles. La seva missió és més ambiciosa: ensenyar a pensar críticament, formar ciutadans responsables i garantir que cap alumne quedi enrere. Limitar l'ús del mòbil en aquesta etapa no és una pèrdua de llibertat, sinó una inversió en la llibertat futura dels joves.

Participa a l'enquesta