Quatre propostes forassenyades per millorar la comprensió lectora

Bé, ja vam parlar -sempre en positiu- del pla sistèmic que demanen els de la Bofill, uns col·legues que, la veritat, un pèl de por ja comencen a fer-nos. Semblen un psicòpata de pel·lícula de festival de Sitges que primer et talla el cap i després se t’apropa i et pregunta com és que no respires. Però, amb l’optimisme que ens caracteritza, us deixo anar una sèrie de propostes per millorar la comprensió lectora que no ens costaran ni un euro. Alerta consellera! Ni un euro! (Clar que, pensant-t’ho bé, quin interès pot tenir un pla que no remena ni un euro? En fi, que ho decideixi ella que per això hi és i amb una nòmina de 122.000 anuals -més que el president del govern d’Espanya-, segur que els diners no li fan tremolar el pols.)

1.- Parlar als infants. No té cap importància si els parlem d’emocions i sentiments ensucrats o de la matança del porc, però us asseguro que un nombre alarmant de xavals arriben a l’escola amb mancances de vocabulari en tots els idiomes. L’únic que cal fer per remuntar en aquest aspecte és “perdre” el temps amb ells i conversar. Tampoc ara us prepareu un cicle de conferències! senzillament converseu, tanqueu el puto instagram i feu una xerradeta, expliqueu-vos el dia, no sé, que sembli que us estimeu. Va, home! Ningú ho farà millor que tu!

2.- I quan ho feu, no us esforceu ni mica en parlar en un idioma infantil. Després. quan ja són ben grandets, els professors i professores es desesperen perquè ningú sap què és ni una mandonguilla, ni una “albóndiga” ni unes “pilotes”. Els nanos acaben amb el plat al davant exclamant: “Aaaah! Txitxa! Haver-ho dit abans!”. Ens passem els anys en què el cervell està més preparat per a l’adquisició del llenguatge parlant en “imbècil” i deixant per a quan siguin més grans l’aprenentatge del català i de les nocions filosòfiques més profundes com ara “mandonguilla”. Menys neurociència i més respecte pel llenguatge home!

3.- Ensenyar a llegir abans. Per millorar l’anglès a tothom li sembla collonut apuntar el seu petit CEO de multinacional a una acadèmia a partir dels tres mesos. Per arribar a ser com Lamine Yamal, els apunten a futbol des que saben caminar, a tenis des que aconsegueixen subjectar una raqueta i a ballet des que fan la croqueta. Però clar, les ments preclares -entre d’altres les de la Bofill- ens han dit que llegir és un anar fent, ja ho trobarem, ja arribarà. No cal córrer, ja ho faran, és natural. O és que coneixeu algun xaval de divuit anys que no hagi après a llegir? (Us prometo que això s’ha dit seriosament) Sí, se’n diuen analfabets i es tracta d’evitar-ho. Arromanguem-nos. La major part dels infants són perfectament capaços de llegir amb cinc anys. No cal que ens preocupem excessivament si no ho fan, cert, però tampoc cal esperar que se’ns passi l’arròs i celebrem la festa de les lletres el dia abans del comiat de solter.

4.- Ensenyar fluidesa i comprensió alhora. Perquè tot i que són processos separables i va bé analitzar-los cada un per la seva banda, en la realitat, les persones llegim. No fem velocitats lectores ni tampoc comprensions. Senzillament llegim. Quan els xavals aprenen a sil·labejar “pilota” ja han d’estar associant aquest intent a una pilota. Ho dic per a que hi penseu quan els feu llegir a casa, perquè els professionals ho saben de sobres. Perquè fer-los llegir a casa ho feu, oi? No costa ni un euro, bé sí, tenir algun llibre a mà. Feu-los llegir mentre us mossegueu les ungles perquè encara no podeu obrir l’instagram i escolteu a veure si enteneu alguna cosa. Només cal això. Cada dia.

Negoci poc en farem, però llegir una mica millor, jo crec que sí. Els 27 milions d’euros que ens volen passar per la cara per fer veure que s’hi esforcen molt no són res, no tenen cap retorn (conegut). En primer lloc perquè surt a uns 56 euros per alumne i any. Cap espectacle. I en segon lloc, perquè els diners tenen una eficàcia força limitada. Una cosa que sí que encerten els de la Bofill és que és un mal sistèmic. Un mal social. Us confessaré que la image que acompanya aquest text s’ha generat amb una IA. Quan li he demanat una família conversant al voltant d’una taula no se li ha acudit incloure ni un sol infant, li he hagut de demanar expressament. Potser significa alguna cosa, no ho sé. En tot cas, no crec que la solució estigui en uns quants euros més gastats a l’escola.

Vinga nois! Siguem positius!