Contra la desinformació i per la responsabilitat col·lectiva

El brot de xarampió al Garraf és, lamentablement, un espill en què es reflecteix una realitat que molts pensàvem definitivamente superada: un virus altament contagiós troba escletxes d'entrada quan qüestionem el valor, la credibilitat i l'abast de les vacunes. En un digne escenari d’avenç científic i mèdic, la desinformació emergeix com un adversari inesperat i perillós.

En aquest cas concret, el fet que sis de cada vuit afectats estiguin sense vacunar revela molt més que una omissió individual: palesa una tendència comunitària que ha estat cultivada, en part, per doctrines antivacunes que prosperen a les xarxes socials. Les “teories” que qüestionen l’eficàcia o la seguretat de les vacunes —amb suposades conspiracions, relats distorsionats o experiències anecdòtiques— generen una erosió progressiva de la confiança col·lectiva. I quan aquesta erosió arriba a sectors vulnerables (famílies joves, comunitats reticents, grups amb poca alfabetització científica), el remei que creiem garant somriu es torna vulnerable.

Aquest brot intensifica una alerta: no basta tenir centres de salut, protocols i equips de vigilància. Cal també defensar la veritat informativa, la transparència, la pedagogia i la resistència social davant la desinformació. No podem tolerar que les mentides viralitzin més que les vacunes.

La responsabilitat és compartida: les institucions sanitàries han de desplegar comunicació clara, accessible i persistent; els mitjans de comunicació han de contrastar rigorosament; els professionals experts han de fer pedagogia—desenes de vegades senzillament respondre preguntes basades en evidència. I la ciutadania ha de reclamar criteri, no partidarisme en salut. Que no sembli que qüestionar la vacuna sigui un acte d’“independència”: és, en canvi, una aposta pel caos epidemiològic.

Aquest brot al Garraf podria tenir desenllaços més greus si s’ignora que el virus no respecta fronteres municipals ni creences personals. Si deixem oxigen a la desinformació, el risc de rebrots s’omple les esquerdes del rebuig, la por i la ignorància.

En aquest moment crucial, cal que la societat catalana —els mitjans, les institucions i cada català conscient— es posi de peu contra la desinformació. I que recordem que vacunar-se no és un acte individual sinó un acte cívic: una garantia de salut compartida.

Participa a l'enquesta