El debat que ens devem sobre la Vegueria del Penedès

El debat obert a Cunit sobre un possible canvi de comarca —i, en conseqüència, de província— no és només una qüestió de límits administratius. És, sobretot, una expressió del malestar que genera la lentitud i la confusió amb què s’està desplegant la Vegueria del Penedès, una estructura que, més d’una dècada després de ser reconeguda, continua sense tenir un pla territorial parcial ni unes competències clares que la facin realment operativa.

Quan l’alcalde de Cunit, Jaume Casañas, planteja la possibilitat de traslladar el municipi del Baix Penedès al Garraf, el que posa sobre la taula és la sensació d’aïllament institucional d’un territori que, tot i estar a pocs quilòmetres de Barcelona, pateix dèficits crònics en transport públic, sanitat i serveis. Darrere d’aquesta proposta hi ha, per tant, una demanda legítima de més eficiència i millor coordinació administrativa. Però alhora també evidencia una mancança més profunda: la desconnexió entre les institucions intermitges —consells comarcals, diputacions i vegueries— i la ciutadania.

L'Entitat Pro Vegueria Penedès ja ho advertia en el seu balanç de 2024: la implantació del nou model territorial avança amb una lentitud desesperant, i el Penedès continua sense veu pròpia en la planificació d’infraestructures, la gestió econòmica o la política de serveis. Sense un pla territorial aprovat, sense recursos suficients i amb una estructura administrativa encara difusa, la Vegueria corre el risc de quedar reduïda a una figura simbòlica, sense la capacitat transformadora que el territori necessita.

En aquest context, parlar de consultes populars pot semblar una via democràtica per donar veu als ciutadans, però també pot convertir-se en un exercici precipitat si no es fa sobre la base d’una informació clara i d’un debat públic rigorós. No es pot decidir sobre quin mapa volem pertànyer si abans no entenem què significa realment formar part d’una vegueria, quins serveis gestiona, i quin paper ha de jugar dins l’estructura de la Generalitat.

És moment, doncs, d’accelerar el desplegament de la Vegueria del Penedès, de dotar-la de competències reals i d’obrir un debat ciutadà obert, serè i transparent sobre el seu futur. Perquè només amb institucions properes, eficaces i entenedores podrem superar la desafecció que avui, com a Cunit, emergeix com un símptoma d’un problema més profund: la necessitat de fer de la proximitat una realitat política, i no només una frontera administrativa.

Participa en l'enquesta