Diuen que han vingut d’Orient

La història que ens han explicat o bé la llegenda coneguda situa els mags venint de l’orient seguint la llum de l’estel, que ara a les ciutats es converteix en lluminàries de garlandes, fanalets però sobretot de la brillantor de les mirades del nens i nenes que assenyalen el camí i indubtablement el camí de futur. Venen de l’Orient i ben segur que les seves mirades han vist la fam, la destrucció, la desolació i malgrat això aquí ens porten alegria i esperança.

En el camí que el mags fan i desfan cada any tenen feina van obrint les cartes que els enviem carregats d’il·lusió i també d’un cert escepticisme. Cartes on mostrem els nostres desitjos i esperances, desvetllem públicament secrets inconfessables i els Reis van repartint encara que sigui de manera escadussera  pessics d’optimisme i brots d’il·lusió perquè la realitat sigui una mica més dolça, un pèl més suportable i, per descomptat, més esperançada.

En el nostre paisatge urbà, que ja va acomiadant les festes el cicle nadalenc, encara es veu als voltants dels contenidors un munt de paper, caixes de mesures i formes diverses, bosses de coloraines múltiples i algun que altre careto del Pare Noel o garlandes amb motius del temps nadalenc, papers amb sanefes recargolades i cel·lofanes que ens recorden que ja s’han desembolicat molts regals que els reis ens han portat i potser alguns ja han quedat arraconats en no ser del gust de qui el rep. Fèiem com sempre propòsits per acomiadar l’any passat i en fem per l’any nou i encara, els més crèduls il·lusos, o amb ànima d’infant, hem fet cartes als reis. A vegades repetim els mateixos desitjos per cap d’any i en la carta als reis a veure si diversificant la nostra opció s’acaba complint tot o una part del que volem. Serà en va. El destí, l’evolució del devenir ens dóna poques possibilitats de rebre el premi del que volem.

I sobre reis també caldria parar-ne, i molt, sobretot en un estat com el nostre que diuen que tenim uns reis constitucionals. Però hi ha reis absoluts, reis dits emèrits que intenten reescriure i fer revisionisme de la història per millorar la seva imatge i trajectòria massa malmesa, però no “cola”. Portant una vida regalada en un emirat del Golf i anant i venint de Sanxenxo, no és creïble ni ens convencerà de res. Però hi ha encara reis d’oros, copes, bastos i espases  que ben lligats et donen una bona mà i qui sap si una mica més de sort. També hi ha reis del mambo decrèpits i que van perdent protagonisme, però l’excel·lència del reis està en el mags, uns savis, aquests que encara són capaços d’aixecar unanimitats -ara discutides, sembla, pels pares noels, elfs, astròlegs, astrònoms i científics càustics, descreguts i aixafa guitarres- i que no han deixat de portar, al llarg dels anys, una mica d’il·lusió, un polsim de joia i alegria a la quitxalla i també majoritàriament a aquells que encara conserven (m) una mica d’il·lusió infantil i una mirada llunyana i confiada d’un futur més clar.

Reis mags que es multipliquen per la nostra geografia, per estupefacció dels més petits que fan preguntes i et cal explicar el do de la ubiqüitat, i quan et pregunten perquè alguns van maquillats doncs ho superes per elevació de la mateix idea de la trama teatral que representem. Hem vist com s’han generat moltes maners d’arribar, helicòpter, vaixell, camell, carrosses, trineus, a peu i en tren han estat capaços d’assumir les noves tecnologies i moderns mitjans de comunicació. La carta però no ha estat substituïda ni per mails ni per sms. I els humils fanalets encara il·luminen, cada cop més, el camí.

Amb la llum del fanalet
jo aniré a esperar els tres reis,
perquè em portin moltes coses,
pau i joia a tots els nens.
Quina fosca nit!
Ai quin fred que fa!
Tot està adormit
Ja els sento arribar...

I després passats els anys els mags potser representaran la necessitat de tenir una certa capacitat d’il·lusionar-nos amb el gran regal o amb el petit obsequi que més enllà del seu valor intrínsec té un valor referencial, te el valor de mostrar-nos que encara som capaços de mantenir en el nostre imaginari una mica aquella il·lusió que sembla que el pas dels anys esborri.

Llàstima que sigui tant efímer. I com mana la tradició hem de d’avituallar als mags amb alguns que altres queviures, així mateix hem d’autoalimentar la nostra capacitat d’autoestima i la nostra capacitat d’il·lusionar-nos per poder vèncer la rutina i l’adversitat.

En el fons però els nostres mags som nosaltres mateixos amb la nostra voluntat i també amb la nostra capacitat de trobar oportunitats i convertir-les en oportunitats, de trobar la manera de capgirar la malastrugança en reptes positius.

Els Reis marxaran, tornaran cap a l’Orient que encara el trobaran perillosament actiu, i segurament en el seu camí passaran per Badalona i els caurà la cara de vergonya perquè tot i la seva màgia no hauran pogut evitar un episodi que ens hauria d’avergonyir a tots i totes, a alguns més per la seva actitud ratllant la xenofòbia, i a altres per impedir que l’església fes la seva feina d’acollida i tothom perquè permetem que la nostra societat tinguin encara zones ben fosques.

El reis tornaran i tan de bo ho facin en millors circumstàncies. 

I en allò que puguem no abandonem la màgia de la nit de reis.