Qui s’ho ha deixat? El príncep o la ventafocs

No és aliè a la celebració del carnaval trobar-se algunes sabates per terra.

Enganxades, trencades, sense sola, o la sola en mig de la barreja de sucre, papers, i pols..

Sempre et genera una certa inquietud trobar-se les restes de la batalla dolça i sempre també ens ve al pensament com n’ha sortit del tràngol. Ha seguit  saltant sense importar-li gaire si va amb mitjons, en el moment àlgid del paroxisme comparser, cal seguir i seguir. Potser amb bon criteri t’has apartat de la filera i has provat de resoldre el problema i /o decideixes retirar-te i encara hi ha els que seguiran a collibè d’altres companys ja que no es vol perdre el final de res...

Però tenim dubtes de que el cas de la sabata de la foto sigui un d’aquests  accidents de pèrdua de calçat.

Pel tipus de sabata no sembla el més adequat per anar a saltar. Deu ser incòmode fer-ho amb el talo i l’alçada. Recordo aquí que una sabateria oferia una bona proposta per carnaval ja que anunciava esportives per la comparsa a 18 euros. Sabata còmode, sabata flexible, sabata barata... Però sabata que un cop s’ha acabat la comparsa van directes al contenidor, ja no serveixen per res més. “Bueno, bonito y barato” no és sempre possible.

I encara trobar-te una sabata sola (no es tan estrany a la ciutat, podríem aportar més d’una, de dues de tres, de... fotografies que ho demostrarien) et fa pensar amb una mica d’angúnia en com ha quedat el peu, la cama que portava la sabata. No cal anar més enllà.

Però la visió de la sabata damunt d’un contenidor de matèria orgànica ens ha portat també inevitablement a la memòria l’etern conte de la Ventafocs en versió del gran Charles Perrault. Recorden el conte, oi? La Ventafocs jove bona, treballadora, una meravella que vivia oprimida per la seva madrastra i les seves germanastres. Li feien fer les feines més pesades. El trio de la Açores versió mare i filles reben el convit per anar al ball de mantons que organitza l’elit del poble. Però a ella ni li deixen anar i la tanquen a casa fent la feina més feixuga. Però vet aquí que la Ventafocs està de xiripia i la fada padrina li munta en un tres i no res un espectacle triomfal per fer-la anar al ball, però només fins les dotze de la nit. Dit i fet, a les dotze fuig i perd una sabata i el Princep, el “guapu” del poble organitza una cercavila per provar la sabata a totes les donzelles fins a trobar a la Ventafocs i treure-la de la misèria, ascensor social a base de sabates. Fins aquí la història de la salvació de l’opressió de manera fastuosa pel príncep.

Amb els anys han sorgit les noves corrents revisionistes. Els contes infantils s’ha vist que són sexistes i racistes o com mínim discriminen, a més molts protagonistes demostrem tenir un menyspreu per a persones, especials com poden ser les bruixes, les fades, els animals, els gnoms. I així els contes han variat i la Ventafocs també ha passat per aquets sedàs. El conte ha estat variat,  ni prínceps ni hòsties, emancipació, empoderament i autosuficiència de la Ventafocs per sortir dels embolics en que es troba i ella farà el que més convingui. Però no tothom comparteix aqueta croada de revisar els contes. Així l’escriptor David Cirici deia: Segur que coneixeu centenars de contes populars que han estat transformats amb la pretensió d’eliminar-ne qualsevol rastre d’estereotip de gènere. El resultat és sempre penós, però no perquè convertir la Ventafocs en un Ventafocs, per exemple, no funcioni, sinó perquè la Ventafocs és probablement un conte mil·lenari d’origen oriental i, en canvi, la versió amb pretensions de superar els estereotips és una poca-soltada d’aficionat.

No ens estranyi doncs que pel poble circuli algú amb aquets sabata buscant la seva mitja taronja. Va trobar-la sortint de la Sala després del ball de mantons, i des de llavors, amunt i avall per veure si troba a la Ventafocs local, sap com és, la reconeixeria, se’n ha fet una imatge però no sap on troba-la ni posar-li nom.

Potser ja s’ha cansat de buscar i ha deixat la sabata damunt del contenidor per si algú vol seguir la recerca amb una mica més de sort. Que tampoc n’hi ha per tant que ja trobarà a algú o altre per acabar el carnaval amb tota la plenitud possible, donant ho tot que són quatre dies i tot acaba amb arengades i pols...

En fi si algú coneix de qui és la sabata que li torni i així no caldrà especular més i de manera gratuïta sobre la troballa de la sabata damunt del contenidor.