La jubilació no és retirada: és el moment de servir

Una generació que ha aixecat empreses, que ha gestionat equips, que ha pres decisions difícils i que sap què vol dir assumir responsabilitats. Parlo del baby boom (la generació dels anys 60 i 70).

Ara molts arriben a la jubilació o a la prejubilació. I la pregunta és inevitable: de debò tot s’acaba aquí?

Jo crec que no. De fet, crec que tot just comença una etapa nova -segurament més curta però potser, la més útil de totes-.

Sovint no som prou conscients de la sort que hem tingut de néixer a Europa, en una societat amb oportunitats i estabilitat. Ara, aquest mateix entorn ens necessita més que mai: lideratge amb criteri, experiència i sentit comú. Gent que no vulgui fer carrera política, sinó aportar, ordenar i servir. Gent amb la valentia de dir el que cal i fer el que toca.

A Catalunya ens cal construir un espai catalanista, obert, integrador, amb vocació de sumar i no de dividir. Un espai on hi càpiga la gent que ha gestionat empreses, que ha passat pel sector públic amb responsabilitats reals, que sap què vol dir quadrar números i tirar projectes endavant.

No ens podem permetre administracions inflades i ineficients. Europa ha d’aprimar estructures. I a casa nostra també: caldrà fer servir les tisores amb intel·ligència, sense por però amb responsabilitat.

No es tracta de destruir, sinó de fer que funcioni millor.

Personalment, tinc una cosa molt clara: quan arribi l’hora de jubilar-me, no penso retirar-me de la vida activa. Al contrari. Serà el moment de tornar tot el que he rebut. De dedicar-me a servir els altres, ja sigui des de la política o des del tercer sector.

Perquè la política no hauria de ser una professió. Hauria de ser, sobretot, un servei.

I potser ha arribat el moment que una generació sencera faci aquest pas endavant.

Amb experiència. Amb valentia. I amb ganes de fer-ho bé.