Un pas endavant per al mapa universitari del Penedès

L’anunci de l’acord entre l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i la Universitat Rovira i Virgili per impulsar un nou campus universitari orientat als àmbits de la salut i les TIC representa molt més que una ampliació de l’oferta formativa. És, en realitat, una oportunitat estratègica per reforçar el paper de la Vegueria del Penedès dins el sistema universitari català i per començar a corregir un dèficit històric d’inversions en estudis superiors al territori.

Aquest tipus d’iniciatives requereixen consens institucional, visió a llarg termini i una clara voluntat de país. Quan administracions i actors polítics comparteixen objectius estratègics, es generen les condicions necessàries perquè els projectes avancin amb solidesa i no quedin a mercè de canvis conjunturals. El desenvolupament d’una oferta universitària pròpia és, en aquest sentit, una aposta estructural que va més enllà de qualsevol cicle polític.

Cal entendre aquest nou campus no com un element aïllat, sinó com una peça més d’un ecosistema que, tot i les seves limitacions, ja existeix. La Vegueria compta amb actius importants: el campus de la Universitat de Lleida a Igualada; la presència de la Universitat Rovira i Virgili al Baix Penedès, amb els graus d’Infermeria i d’Educació Infantil al Vendrell; el campus de la mateixa URV a Vilafranca, centrat actualment en el grau d’Infermeria; i l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, referent en enginyeries dins la Universitat Politècnica de Catalunya.

A aquest mapa cal afegir-hi un element recent i especialment significatiu: el Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf ha esdevingut complex hospitalari universitari vinculat a la Universitat de Barcelona. Aquest reconeixement no és merament simbòlic. Suposa la consolidació d’un espai de formació pràctica, recerca i innovació en l’àmbit de la salut, amb capacitat per atraure talent, generar coneixement i reforçar la qualitat assistencial. És, en definitiva, una mostra que el territori pot esdevenir també un entorn universitari de referència més enllà de les aules, integrant sistema sanitari i sistema educatiu.

Aquest conjunt configura una base rellevant, però encara insuficient si es compara amb altres territoris del país. Durant anys, el Penedès ha vist com molts dels seus joves havien de marxar per accedir a una oferta universitària més diversa, amb el consegüent impacte en la retenció de talent i en el desenvolupament econòmic local.

En aquest escenari, el debat ja no és només com créixer, sinó amb qui. La Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Barcelona ja han iniciat camins clars al territori, tant en l’àmbit docent com en el sanitari i de recerca. El repte ara és consolidar i ampliar aquesta presència, incorporant nous estudis i noves oportunitats. Al mateix temps, resulta pertinent esperar que altres grans universitats, com la Universitat Autònoma de Barcelona, segueixin aquest exemple i contribueixin a un desplegament més equilibrat del sistema universitari català.

Per això, el projecte de Vilafranca arriba en un moment clau. L’aposta pels estudis de salut i TIC no és casual: respon a dues de les àrees amb més projecció de futur i amb una demanda creixent de professionals qualificats. Si es desenvolupa amb ambició i recursos, pot esdevenir un pol d’atracció no només per a estudiants del territori, sinó també d’altres zones del país.

Ara bé, aquest impuls hauria de ser només el començament. La Generalitat té davant seu l’oportunitat de desplegar una estratègia integral per a la Vegueria del Penedès, que consolidi l’ecosistema existent, reforci la presència de les universitats ja implicades i faciliti l’arribada de nous actors.

El futur universitari del Penedès no pot dependre d’iniciatives puntuals, per molt rellevants que siguin. Necessita una visió de conjunt, sostinguda en el temps, que situï el territori en el lloc que li correspon. El nou campus de Vilafranca i la consolidació del complex hospitalari universitari vinculat a la UB poden ser, efectivament, els primers passos. Però el veritable repte serà convertir aquests avenços en un camí compartit, amb més universitats, més estudis i més oportunitats per al territori.

Participa a l'enquesta