El pensament complex

Segons Xavier Cunyat Rios, “en la teoria del Pensament Complex, Edgar Morin diu que la realitat es comprèn i s’explica simultàniament des de totes les perspectives possibles; i si ho enfoquem a una estratègia aquesta s’ha d’estudiar de forma complexa i global, ja que dividint-la en petites parts per facilitar el seu estudi, es limita el camp d’acció del coneixement. Tant la realitat com el pensament i el coneixement són complexos i a causa d’això, cal fer servir la complexitat per entendre el món. Així doncs, l’estudi d’un fenomen es pot fer des de la dependència de dues perspectives: holística (es refereix a un estudi des del tot o tot múltiple) i reduccionista (a un estudi des de les parts).”

Sabem que el pensament complex va ser enunciat pel filòsof francès Edgar Morin, fa referència a la capacitat d’interconnectar diferents dimensions de la realitat, aleshores els éssers humans desenvolupem una estratègia de pensament reflexiva.

Consultant alguns articles a la xarxa, sabem que Morin aplica quatre dels principis del seu pensament complex (dialògica, auto-eco-explicació, causalitat complexa).

Característiques del pensament complex, “unitas múltiplex, els sistemes tenen diversitat en la unitat.

“Transdisciplinarietat”, connectant coneixements fragmentats de diferents ciències.

“Antireduccionisme”, rebutjant explicar el tot només per les seves parts.

“Contextualització”, situant qualsevol fenomen en el seu entorn global.

I finalment “gestió de l'atzar”, integrant el caos i l'imprevist com a elements reals.

La problemàtica de la unitat/diversitat humana, la sociologia de les idees i del coneixement, Morin entén la relació dels seus principis de complexitat amb els principis de simplificació i la seva concepció del pensament racional com a ús dialògic de les aptituds cogitants de la ment humana.

Morin creu que la complexitat condueix a eliminar la simplicitat, la complexitat apareix del pensament simplificador, integrant ordre, claredat, distinció, precisió en el coneixement.

Per altra banda, el pensament simplificador desfà la complexitat del que és real, el pensament complex recull formes simplificadores de pensar, rebutjant les conseqüències mutilants, reduccionistes, unidimensionalitzants.

En segon lloc, la confusió, en el pensament simplificador que aïlla el que separa, i amaga tot el que relliga, interactua, interfereix.

El pensament complex ens porta a un coneixement multidimensional, sabem que el coneixement complet és impossible, fa seva la frase d'Adorno "la totalitat és la novetat".

Hi ha un reconeixement dels llaços entre les entitats que el nostre pensament ha de necessàriament distingir, però no aïllar, entre si.

Segons Morin, Pascal havia plantejat, correctament, que totes les coses són «causades i causants, ajudades i ajudants, mediates i immediates, i que totes (subsisteixen) per un llaç natural i insensible que lliga les més allunyades i les més diferents».

Per tant, el pensament complex posseeix una tensió permanent entre l'aspiració a un saber no parcel·lat, no dividit, no reduccionista, i el reconeixement del que és inacabat i incomplet de tot coneixement.

És bo llegir a Antonio Zabala, llicenciat en pedagogia i filosofia, que afirma que les decisions sobre organització de continguts i sobre metodologia didàctica són estrictament decisions sobre mitjans per a aconseguir unes finalitats: formar a ciutadans i ciutadanes perquè siguin capaces d’intervenir en la realitat i modificar-la des d’una perspectiva democràtica; ciutadans i ciutadanes amb estratègies i actituds que els permetin afrontar problemes i trobar-los solució.

L’adopció de l’enfocament globalitzador facilita que els esforços que s’esmercen al llarg de l’escolaritat s’orientin cap a aquesta direcció. Això implica comprendre i intervenir en una realitat que és complexa i que exigeix inexcusablement disposar d’un pensament complex. No és, doncs, una moda o un acte de fe, sinó un instrument útil perquè la pràctica educativa arribi a ser un veritable context d’aprenentatge i de socialització per als nois i les noies.

Segons els assajos sobre pedagogia de Morin, l'educació actual ha de transicionar cap al pensament complex. Les escoles i universitats han d'ensenyar a unir i contextualitzar els sabers en lloc de dividir el coneixement en assignatures totalment aïllades, preparant així els ciutadans per afrontar les incerteses del segle XXI.

En resum, podem afirmar que el pensament complex defineix la capacitat d'interconnectar diferents dimensions de la realitat. Aquest enfocament rebutja el pensament simplificador —aquell que aïlla, separa i redueix el coneixement a disciplines estanques— i proposa una mirada multidisciplinària per entendre el món com un tot indissociable.

"La política és l'art del que és incert, el que ens porta a un principi d'incertesa política generalitzada".

"Cal seleccionar, focalitzar en el real, però saber que focalitzem i volem seleccionar... Retallo el que m'interessa d'una realitat i difumino la resta. L'important és saber permanentment recordar que simplifiquem per raons pràctiques, heurístiques, i no per extreure la quinta essència de la realitat."

"La mort es va instal·lar immediatament en el meu ser com dolor, horror i secret. Però vaig ocultar el que havia comprès, vaig ocultar el que sentia i ho vaig seguir ocultant al meu pare, a la meva tia, a tots els membres de la meva família".

"La comunicació no comporta comprensió. La informació, si és ben transmesa i compresa, comporta intel·ligibilitat, primera condició necessària per a la comprensió, però no suficient". Frases d'Edgar Morin, recollides per Francesc Puigcarbó.

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)