Sector pesquer

La pesca no viu de promeses

Armadors, patrons i mariners reunits al port de Vilanova. @tgamadeu_photo

Armadors, patrons i mariners reunits al port de Vilanova. @tgamadeu_photo

Armadors, patrons i mariners reunits. No hi són tots, evidentment. Però veure'ls junts no és fàcil. Va ser arribar al moll, mirar, ajuntar-los gairebé a crits i disparar. Vaig veure que aquella era l'ocasió i no la vaig deixar escapar.

En aquest cas, l'acte de disparar es va imposar a l'ofici de mirar.

La fotografia retrata una part de la realitat de la flota vilanovina. No pas la postal que sovint es vol vendre, sinó la gent que hi ha al moll i el futur incert d'un ofici que durant generacions ha sostingut moltes famílies.

Vilanova ha anat perdent bona part del seu teixit industrial i ara la pesca també està fent aigua. Un sector ofegat per la burocràcia, les quotes, les vedes i la manca de relleu generacional. Un ofici que se'n va en orris mentre les solucions continuen sense arribar. A Baixamar ho dirien d'una altra manera: «l'han fotut en mar».



I, com sempre, la política hi veu una oportunitat. Amb les eleccions a tocar, el moll s'omple de visites, encaixades de mans i fotografies de compromís. Molta proximitat de campanya i poca capacitat —o voluntat— d'entendre què passa realment. Vendre fum abans d'encendre el foc també s'ha convertit en un ofici.

Tots hi van a amarrar, sigui del color que sigui la barca. És un port segur, molt segur: el tercer de Catalunya. Ara sembla una masia sense llum, però durant la campanya sempre hi ha aixopluc. O, com es diu a la mar, «dona abric». Un bon lloc per fer parada, vendre el peix i, l'endemà, salpar cap a un altre port.



Els polítics s'afanyen a fer-se fotografies i vídeos per alimentar les seves xarxes i guanyar uns quants «m'agrades». Tot serveix per omplir la barca, encara que sigui amb peix de bassa.

I al moll, les xarxes continuen esteses, seques i fent pudor. Pudor per als passavolants, olor de nostàlgia per als pescadors. Però això no surt a les fotografies dels polítics. Tampoc no ho ensumen quan reparteixen copets a l'espatlla i promeses que probablement s'esvairan després de les eleccions.

Com dirien a Baixamar: tenim la gropada a sobre.

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.

Subscriu-te ara!

Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:

Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!

També pots escollir Eix Diari com a font preferida de Google i no perdre't les nostres notícies





SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local