i al jardí, els versos

El desig de conèixer i, tot seguit, d’experimentar de forma artística, enginyosa, imaginativa, amb els coneixements apresos, port portar a elaborar llibres tan singulars, tan fora del comú, com i al jardí, els versos (Parnass edicions). Aquesta iniciativa creativa coordinada per la poeta Mercè Amat Ballester, és un fruit saborós del Col·lectiu d’artistes de Sants juntament a altres autors que hi han col·laborat.

De manera transversal: poetes, artistes plàstics, fotògrafs i músics a i al jardí, els versos hi trobem un veritable jardí de les arts que convida a la reflexió sobre la naturalesa humana. Ben mirat som com un jardí per cultivar, ja que naixem amb uns talents, però cal treballar aquests talents amb la paciència, la cura exquisida i la saviesa del jardiner.

El jardiner del qual aquí parlem, però, va més enllà de l’ofici: encarna l’arquetip del faedor de si mateix, aquell que cultiva la pròpia matèria visible i invisible. En consonància amb aquesta reflexió, Mercè Amat Ballester escriu al pròleg: «La humanitat que som: una terra de jardins diversos».

Al seu llibre El jardiner, el poeta bengalí Rabindranath Tagore presenta la figura d’un home que renuncia a les armes, a la fama i a les conquestes mundanes per dedicar-se en cos i ànima a cuidar del jardí de la Reina, simbolitzant d’aquesta manera el seu total lliurament a l’amor, a la bellesa, a la delicadesa i a la tendresa que la figura de la Reina representa.

Podem dir que som jardí i jardiner al mateix temps? Treballar un jardí d’amor amb amor, buscar la bellesa en el mateix cultiu, trobar el sentit de la vida en aquest mester que modela a poc a poc i que a poc a poc ens pot portar a la virtut. Així es llegeix a El jardí simbòlic, un text bizantí del segle XI. L’autor, anònim, elabora el simbolisme dels elements que componen el jardí de l’esperit: a través del simbolisme vegetal descriu realitats espirituals.

I és justament després d’aquestes referències cultes fruit d’aquelles lectures que alimenten l’ànima dels lectors, que entronquem amb la nostra realitat quotidiana desitjosa de créixer en bondats. En el projecte i al jardí, els versos, artistes plàstics, poetes i músics han transformat el seu dia a dia en diverses formes d’art.

Però encara hi ha més. Hi ha discurs, en aquest llibre que es divideix en cinc apartats per a la meditació pausada, per a la reflexió profunda: El jardí de la mort, El jardí dels orígens, El jardí interior, El jardí de la passió i El jardí espiritual, text aquest últim que justament s’encapçala amb una cita de Tagore: «El jardí és un espai sagrat on el cel i la terra es troben». Aquí el jardí és vist com a imatge de l’ànima mitjancera entre la criatura sorgida del fang i el Creador que a través de l’alè del seu Esperit li dona vida.

Juntament al gaudi que proporciona l’admiració del preciós àlbum de poemes, música i obres plàstiques que constitueix i al jardí, els versos*, invito els lectors a considerar aquesta publicació com un modern Llibre d’hores, com una litúrgia per a les nostres hores de jardiners aprenents, de jardiners en procés del cultiu de la nostra naturalesa pura però imperfecta a la qual li cal aigua, i sol, i adob, així com li calen mans delicades quan la poda és necessària perquè «davant la bellesa d’existir/ alça-t’hi en hores baixes», com en un poema escriu Mercè Amat Ballester, en el «recorregut que porta a la llum», com en un altre poema escriu Montse J. Sorribes. Podem llegir aquests versos com una al·lusió al recorregut de la saba com a figura del camí de retorn a l’Origen. Si, com diu un dels principis hermètics de correspondències, el que és a dalt és a baix, bé podem desitjar que jardí i Jardiner es trobin, idea que es referma en la cita de Gertrude Jekyll que es troba en la primera pàgina del llibre: «Un jardí és una pregària feta paisatge».

*El projecte i al jardí, els versos, que s’ha publicat en format llibre, és també una proposta artística per a fer exposicions.