Rellegir Marta Pessarrodona

Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941), de llarg currículum intel·lectual i una de les dones més cultes que conec, acaba d’oferir al públic Re (visions). Aquest llibre de poemes publicat per Viena Edicions s’acompanya d’un pròleg d’Àngels Gregori i un epíleg d’Andreu Gomila. Ambdós escriptors coincideixen a assenyalar la poesia de Marta Pessarrodona com una casa en la qual els lectors som convidats a habitar. Una hospitalitat, doncs.

No creguin els lectors que aquesta sensació de proximitat, de família, d’amistat, de respecte, de vivència de ser en un retrat de grup creat a través del poema, sigui tan comuna: és més aviat rara, singular. Les piruetes verbals, avui dia se n’abusa, poden enlluernar els lectors, però en tant que abstraccions no asseuen l’experiència en una taula eucarística.

La poètica de Marta Pessarrodona, que mostra sabers diversos i vivències fondes, és transparent, franca, connecta amb els sentiments. Llegir l’obra de Marta Pessarrodona és rellegir el sentit de la vida de la poeta sempre en companyia tant de vius com de morts en un mateix escenari de diàleg, en una mateixa disposició anímica d’obertura a l’altre: gent del seu entorn proper com els pares (Florenci Pessarrodona i Montserrat Artigues) i persones estimades com Gabriel Ferrater; però en extensió coral hi ha el cercle d’amistats, entre les quals: Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Guillermina Motta («jo no oblidaré mai/ la teva companyia/ en el meu anné noir»), Pere Quart, Ricard Salvat, Anna Lizaran, Àlex Susanna... figures sobresortints d’una època de gran explosió cultural a casa nostra. A aquest esplet cal afegir aquells altres amics de presència igualment significativa, amics que contenen una dimensió transcendent en qualitat de mestres i d’escriptors admirats: el primer pas per a l’amor àgape que tot ho relliga en un mateix feix de llum: W. B. Yeats, William Shakespeare, Walter Benjamin, Konstandinos Kavafis, Jorge Luis Borges, Emily Dickinson («ella ens obria pas»), Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Rosa Leveroni, Clementina Arderiu... i, encara, el grup de Bloomsbury amb Virginia Woolf de far. Com a comissària, Marta Pessarrodona va donar a conèixer aquest grup d’artistes i intel·lectuals anglesos en el nostre àmbit cultural l’any 1987 en una exposició elaborada sota el paraigua de La Caixa.

La gent, les ciutats, l’art, la cultura, l’estudi i la traducció fomenten l’aprenentatge vital i intel·lectual d’aquells que, com un Odisseu, viatgen, exploren els camins amb un desig eròtic pel saber i compartir el saber de l’experiència. I en la seva humanitat en procés com una escultura en mans del propi artesà, aquests viatgers intrèpids exposen la seva ànima a bondats i inclemències perquè això és la vida mateixa.

Marta Pessarrodona ha viatjat a Londres, Berlín, Alexandria, fins al retorn a Ìtaca, la terra dels primers passos, l’hort dels orígens: Terrassa, Barcelona, el Vallès: «Avui, els meus me’ls estimo més que mai/ i sento l’orgull de ser de la tribu». I en el temps del retorn, en la memòria, la poeta fa el gest de «tornar a passar pel cor» les coses, com escriu Àngels Gregori al pròleg. I així les rellegeix, les remira amb enyorança i, amb reverència, els dona estança a través de la poesia que transforma l’experiència en art, en una forma de bellesa compartida.