Què és l’amaxofòbia

Totes i tots tenim en el nostre entorn algú que condueix, però que es veu afectat per símptomes físics com sudoració, taquicàrdies i tremolors.

Sabem que aquesta por es pot arribar a superar amb teràpies psicològiques especialitzades i pràctiques de conducció en entorns controlats, malgrat que també hem pogut saber d’algun cas que s’ha resolt senzillament deixant de conduir.

L'amaxofòbia és un trastorn d'ansietat complex que es manifesta en diferents nivells i situacions. Es manifesta en diversos graus d’intensitat i el procés per superar-ho requereix la intervenció i l’ajuda professional.

Veiem i analitzem els tres graus de l'amaxofòbia. Podem trobar-nos davant d’un grau lleu, aquell que permet conduir, però genera una gran angoixa en situacions concretes com en les autopistes, els túnels o davant de condicions climàtiques adverses.

Hi ha també un grau moderat, més limitant i que únicament ens permet una conducció en trajectes molt coneguts, dins de rutes urbanes curtes i únicament si s'està acompanyat per algú de molta confiança.

Finalment, podem parlar del grau greu, que ens porta vers un bloqueig total, on la persona afectada, se sent incapaç i impotent de seure al seient del conductor i molts menys d’iniciar un trajecte en el seu vehicle.

Cercant a la xarxa i llegint diversos articles sobre aquesta patologia, podem trobar el tractament i els passos per superar-la.

Normalment la seva recuperació sol combinar el suport psicològic amb la pràctica realitzada de forma gradual, amb una teràpia Cognitivo-Conductual (TCC). Aquesta consisteix a saber identificar els pensaments irracionals (com patir un accident imminent) i treballar per canviar la resposta emocional davant el volant.

També són útils tècniques de relaxació, els conductors han d’aprendre a fer una respiració diafragmàtica per controlar els símptomes físics de l'ansietat (com la taquicàrdia, les suors, etc.) abans i durant la conducció.

A voltes s’usa una exposició imaginària, amb l’ús de la realitat virtual, es van simulant unes situacions de trànsit en un entorn completament segur per reduir la sensibilitat al perill percebut.

Més endavant i amb l’ajuda d’un terapeuta, es practica una exposició en viu i progressiva, amb l’organització de sessions pràctiques reals al volant de menys a més dificultat, començant dins d’un recinte tancat amb el motor parat.

Però sabem on demanar ajuda especialitzada? És la xarxa en aquesta ocasió la que ens ha ajudat a fer-vos a mans un conjunt de recursos, com són, els professionals, psicòlegs clínics, formen part dels equips de la salut mental dirigits a tractar fòbies específiques.

Hi ha també algunes autoescoles especialitzades, són centres de formació que ofereixen cursos de reciclatge i professors formats específicament en amaxofòbia per fer pràctiques en cotxes de doble comandament.

També podem trobar suport en associacions de víctimes de trànsit. Organitzacions com Stop Accidentes que ofereixen una orientació i el suport psicològic relacionat amb la seguretat viària.

L’amaxofòbia, doncs, definida com la por de conduir es caracteritza, com qualsevol altra fòbia, per una por irracional a enfrontar-se a l’estímul que causa la fòbia, els educadors i educadors socials sabem que les fòbies tenen en comú, alguns aspectes ben definits. La més habitual, una resposta d’evitació i també una fugida davant de la possible situació fòbica.

Aquesta resposta emocional de la por és un mecanisme de defensa que té com a objectiu preservar l’espècie.

Per exemple, un nombre important de nosaltres no compartiríem restaríem prop d’una serp (evitació), i marxaríem ràpidament de les flames en un incendi forestal (fugida).

Aquests són clars exemples d’una por racional i lògica, que no té res a veure amb aquelles pors anomenades irracionals, com ara les que pateixen alguns infants per exemple, fugint d’un plat de peix o de verdura. (la por irracional).

Per al tractament general de les fòbies, és necessari saber que quan pretenem evitar una situació fòbica, la mateixa por i l’ansietat que provoca la fòbia creix exponencialment al no haver-nos-hi enfrontat.

Aleshores hem de reconèixer que el tractament haurà d’ajudar-nos amb una relaxació i una exposició a l’estímul fòbic, a enfrontar-nos a les nostres pors.

També hem de tenir en compte que en el cas que aquest enfrontament es faci amb una exposició per visualització en imaginació com en el cas d’una exposició real, aquesta s’ha de fer d’una manera gradual.

En el cas de les fòbies als espais tancats, com el metro, caldrà començar per poder estar sense o amb una ansietat a la taquilla del servei, per posteriorment, estar un instant a l’andana.

Posteriorment, a la porta d’accés al vagó en un moment determinat per una baixa aglomeració de passatgers.

Per finalment, poder fer un recorregut en el vagó fins a la següent estació.

Segons l'expert Atanasi Céspedes sobre l'amaxofòbia, “la por irracional al volant, afecta una de cada tres persones amb carnet de conduir, i el 75% dels afectats són dones. Tanmateix, els experts alerten que aquestes dades podrien estar esbiaixades, ja que molts homes no admeten aquesta por. L’amaxofòbia pot generar símptomes com taquicàrdies, tics, agressivitat o entumiment de les extremitats”. Atanasi Céspedes, és educador i psicòleg especialitzat en amaxofòbia.

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)