Quan la plaça es converteix en casa

Hi ha un moment, just abans que comenci la Festa Major, en què Vilanova sembla contenir la respiració. Els carrers ja estan guarnits, a les places s’enllesteixen els últims preparatius i darrere d’algunes portes se senten els assajos. Als balcons s’allarguen les converses, les criatures compten els dies que falten i moltes persones tornen a la ciutat per retrobar-se amb la família, les amistats i els paisatges que formen part de la seva memòria. La ciutat va recuperant ritmes, sons i gestos coneguts fins que, gairebé sense adonar-nos-en, torna a reconèixer-se.

La Festa Major omple els carrers de música, foc, balls, cercaviles i places plenes. Durant aquests dies també apareix una sensació difícil de definir, la d’una ciutat que s’assembla a una casa compartida, gran, diversa, sorollosa i imperfecta. Una casa on conviuen els records de qui ha crescut esperant cada any l’arribada de la festa, les vivències de les persones que van arribar fa temps i ja no poden explicar la seva vida sense Vilanova i la mirada curiosa de qui tot just comença a descobrir els balls, les paraules, els costums i els afectes de la ciutat.

Vilanova i la Geltrú ha estat sempre una ciutat d’anades i vingudes, marcada pel mar, per la indústria, pel comerç i per les successives generacions de persones que hi han fet vida. La ciutat s’ha construït amb les aportacions de qui hi ha nascut i de qui hi ha arribat buscant feina, llibertat, refugi o l’oportunitat de començar de nou. La identitat vilanovina s’ha anat formant a partir de totes aquestes trajectòries i avui és més rica, plural i viva gràcies a aquesta experiència compartida.

Una tradició continua viva quan permet que noves persones la coneguin, l’entenguin i se la puguin sentir seva. Acollir significa explicar què està passant a qui participa en la festa per primera vegada, deixar espai perquè una criatura pugui veure un ball, facilitar el pas a una persona amb mobilitat reduïda, acostar una estona de Festa Major a qui no pot sortir de casa i procurar que ningú visqui la plaça com un lloc aliè. Són gestos senzills que donen forma concreta a la convivència, una realitat que es construeix ocupant els mateixos carrers, compartint emocions i reconeixent-nos com a membres d’una mateixa comunitat.

Arribar fins aquí ha requerit molts anys de feina. La Festa Major oberta, diversa i popular que avui coneixem s’ha construït gràcies a una xarxa extraordinària d’entitats, associacions, colles i persones voluntàries que han preservat la cultura de la ciutat, l’han transmès i l’han adaptat als canvis socials. També hi ha contribuït la capacitat de Vilanova per assolir consensos polítics, garantir una governabilitat estable i mantenir un compromís sostingut amb la convivència, la cultura compartida i el dret de totes les persones a formar part de la vida col·lectiva.

Aquest patrimoni cívic necessita atenció i cura. Creixen discursos que proposen societats més autoritàries, uniformes i excloents, que pretenen decidir qui pertany a una comunitat i qui ha de quedar-ne fora. La manera com organitzem i vivim les celebracions populars forma part de la resposta que donem a aquests discursos. Una Festa Major oberta expressa una determinada idea de ciutat, basada en la pluralitat, la democràcia, la participació i el reconeixement de la diversitat com una realitat pròpia.

Una ciutat pren forma a través dels vincles que s’hi creen, de les xarxes de suport, de les experiències compartides i de la possibilitat de sentir-se part d’un espai comú. En un moment en què moltes persones viuen amb incertesa, cansament o preocupació pel futur, les places i els carrers poden esdevenir llocs de trobada, confiança i alegria. La festa ofereix l’oportunitat de recuperar aquesta dimensió col·lectiva de la vida, de recordar que no vivim sols i que la ciutat pot actuar com una xarxa que acompanya i sosté.

Durant aquests dies, Vilanova serà el lloc dels retrobaments, dels records que tornen, de les primeres vegades i de les vivències que quedaran associades per sempre a una música, una plaça o un ball. Entre totes i tots podem fer que aquesta experiència arribi a més persones, que sigui compartida i que mantingui l’esperit d’acollida que la ciutat ha anat construint al llarg dels anys.

Iolanda Sánchez. Portaveu dels Comuns a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú