L’escriptura dels somnis (1)

En la contraportada del llibre 88 sueños. Los sentimientos imaginarios y otros artículos, de Juan-Eduardo Cirlot (Moreno-Avila Editores, 1988) es llegeix la referència a l’anhel, expressat moltes vegades pel psicoanalista Sigmund Freud (1856-1919), que la seva obra, La interpretació dels somnis, fos almenys estimada pels poetes. I ho va ser, estimada per un poeta com Juan-Eduardo Cirlot (Barcelona, 1916-1973).

Juan-Eduardo Cirlot va ser un poeta del segle XX de difícil classificació. Potser per aquest motiu la seva obra poètica amarada de transcendència, misticisme i un cert to heroic i cavalleresc, és encara massa desconeguda per al públic general, tot i l’enorme rellevància de Cirlot com a crític i historiador de l’art, com a músic, mitòleg, iconòleg i autor d’un diccionari de referència en el seu camp com és el Diccionario de símbolos (1968).

En el seu mester de crític, i exaltat pel nou i enamorat del vell, com el poeta Foix, així com va ser un dels primers a parlar de l’obra de Gaudí en un assaig publicat l’any 1950, El arte de Gaudí, l’any 1962 va dedicar la seva atenció crítica a la pintura de Tàpies en l’escriptura de Significaciones de la pintura de Tàpies, artista que va conèixer bé, a fons, ja que ambdós van pertànyer al grup Dau al Set. En aquest itinerari de pensament de gran nivell, agut i visionari com ho són els seus poemes, cal destacar, entre altres obres significatives en el camp de l’art: La pintura abstracta (1951), Introducción al surrealismo (1953), Cubismo y figuración (1957), Nuevas tendencias pictóricas (1965).

Deia Freud que per desvelar el significat secret dels somnis bastava amb mirar al nostre interior. Filtrades a través de l’inconscient, les experiències més profundes es tornen a presentar en el camp oníric de forma codificada, de manera que cal descodificar els somnis per descobrir el seu significat, el seu sentit, ja sigui de manera universal o de manera particular, partint de la biografia de cadascú. Sovint, però, les imatges que apareixen en els somnis poden semblar sense sentit per com es mostren distorsionades, o situades en llocs estranys, o en procés de transformació: ara són una cosa i al cap d’un instant en són una altra. O, segons Carl G. Jung, el deixeble més brillant de Freud, apareixen sota una figura arquetípica, o elements estructurals de la psique, que en els somnis es manifesten a través de figures extretes del món conscient.

Llevat dels profètics o premonitoris, els somnis mostren les pulsions profundes de l’ésser com en una pel·lícula de la vida de l’ànima en aquest moment. En la pràctica psicoanalítica, els somnis adquireixen importància tant en el procés de curació com en el camí d’autoconeixement: exposen tant les llums com les ombres, les ferides, les pors de l’ésser... Però també mostren felicitat, o aquell benestar espiritual, de pau interior, quan l’ésser experimenta amor, bondat o s’extasia davant la bellesa.

Bellesa com en una pintura de Giotto és la que es pot llegir, copsar, en l’escriptura del somni número 83, de Juan-Eduardo Cirlot, que aquí tradueixo empesa per l’atractiu de la poesia visual, en imatges, que desprèn: «Nedo en un mar molt blau, entre esferes d’or flotants».

Segur que aquest somni té una interpretació psicoanalítica personal referida al poeta Cirlot que només ell podia conèixer. De manera intuïtiva, creativa a partir de la lectura de les imatges, aquí assajo una interpretació simbòlica: el mar molt blau, és a dir: net, com a expressió de la vida anímica en un estadi de plena serenitat emocional. El blau és un color símbol de la vida espiritual. L’ésser hi neda entre esferes d’or que hi floten com hi sura ell mateix. L’or és el metall pur, incorruptible. L’esfera és una imatge de la perfecció. La flotació de l’ésser i les esferes que l’envolten, o acompanyen en les aigües pures, mostra la ingravidesa dels cossos no sotmesos al pes de la gravetat ni a les adherències del fang, del llim. O, si es vol dir d’una altra manera, mostren els cossos alliberats del pes de la matèria. Límpida es presenta en el somni una imatge angèlica de l’escriptor, una projecció ideal de la seva ànima que s’avé a la proclama metafísica d’Eugeni d’Ors: trobar un sentit de la vida humana en la creació, o edificació, o revelació, de l’àngel interior per donar-lo a llum en l’eternitat.