Quan estiguem enfonsats, com ens n’adonarem?

Bé, ja hem tornat. Amb vaga, perquè la van convocar per fer asseure el govern durant l’estiu i el govern ha decidit que ell no es presenta a setembre, que l’estiu és per descansar i no crear traumes. I clar, si t’has fet el xulo amenaçant amb una vaga el primer dia de curs, ara no la pots desconvocar així perquè sí. Em temo que les vagues comencen a ser una molèstia a la qual ens estem acostumant. Cada cop sembla més clar que si obrim l’escola per deixar-hi els nens i nenes, el que es faci allà dins ens és ben igual. L’Ustrell s’esquinça la camisa en directe perquè potser no hi haurà colònies, però no el preocupa tant que estiguem al caire d’una societat illetrada.

Potser en relació a això, el protagonista de l’inici de curs ha estat, més que mai, PISA i la patacada anunciada i repetida malgrat les trampes que s’han intentat fer amb la mostra. Hem tocat fons? Encara es pot empitjorar tot el tema educatiu? Per saber-ho, proposo una metodologia senzilla. Pensem en un aspecte del sistema educatiu i imaginem com podríem empitjorar-lo. En cas que no aconseguim cap retrocés significatiu, anotarem que ja estem en la merda més profunda. Per tant, posem-ho en pràctica, hi ha algun punt del sistema educatiu que es pugui empitjorar? A veure, som-hi.

1r) El currículum. Ja se sap, un sistema educatiu es regeix per un currículum, una distribució de tasques entre diversos cursos, més que res per saber què fer, a què ens hem de dedicar, què se suposa que ha de saber un nano de catorze anys i cosetes per l’estil. La definició clàssica era allò de “què, com, quan ensenyar i avaluar”. Ara tenim un curriculum tan excel·lent que ni els professors l’entenen. Si te’l llegeixes de dalt a baix (no t’ho desitjo), no arribaràs a cap conclusió sobre quins continguts hem d’ensenyar i quan hem de fer-ho. Els continguts, el “què ensenyar”, han desaparegut substituïts per unes competències, com a mínim, difuses . El “com” hem de fer-ho ocupa tot l’espai de la llei. La llàstima és que ningú creu que fent-ho d’aquesta manera un alumne aprengui gaire res. I l’avaluació ja fa temps que és una espècie de teatre en el qual fem veure que saben quan ells fan veure que fan alguna cosa. És una falsedat rere l’altra totes convenientment burocratitzades. Podem empitjorar-ho? Home, podríem fer-nos trampes a PISA, però potser ja no caldria, no?

2n) Mitjans humans i materials. Aquest currículum s’ha de desenvolupar en uns entorns i amb un personal. Els professors ja veiem com estan; tips. No és una protesta només pel sou, que ja seria més que legitima. És que això és una presa de pèl rere una altra. Estem ja en el punt de les agressions físiques a professors que queden al llimb de les normatives. Per´ò el que crema més és la sensació d’estar atrapats en un absurd, en una maquinària que no va enlloc, que no té sentit. Respecte als mitjans materials, podríem parlar dels edificis escolars, de la climatització o de les dotacions de personal per fer efectiu el decret d’inclusió. Podem empitjorar-ho? Alerta, malgrat tot, crec que sí, hi ha marge per retrocedir per exemple amb les ratios.

3r) Administració i organització. En fi, hi ha una llei que obliga els successius governs a invertir el 6% del PIB. Es tracta d’una llei aprovada el 2009. Disset anys té la criatura i no s’ha arribat al 6%, ni tampoc al 5%, en cap ocasió. Zero. Aquests són els que després et diuen com has de fer la feina, sabeu? Per empitjorar aquesta situació només caldria invertir encara menys. Trobo que és fàcil, és pot fer per pressupostos, per no executar els pressupostos o per baixada del PIB.

O sigui, companys, alerta. No hem tocat fons. L’única cosa que fem és aprofundir en la nostra trajectòria descendent perquè no hi ha cap força prou organitzada i contundent com per fer variar la trajectòria. Té fons un sistema educatiu? No us ho sabria dir. Però, com sempre, siguem positius. Quan es toca fons a la piscina és molt més fàcil resorgir. Quan la situació ja és un desastre complet, qualsevol actuació diferent ens serà de profit. Va, ja estem una mica més a la vora de millorar, només cal que ens adonem d’on som!