El món que coneixíem està canviant acceleradament i Europa ha de decidir quin paper hi vol jugar

Dos espais de reflexió que, des de perspectives diferents, han coincidit en una idea de fons: el món que coneixíem està canviant acceleradament i Europa ha de decidir quin paper hi vol jugar. 

El primer va ser al CaixaForum Barcelona, amb motiu de la presentació de l’Anuari Internacional CIDOB 2027, sota el títol “El setge a la democràcia”. El CIDOB identifica precisament el retrocés democràtic com un dels grans reptes de l’agenda internacional dels pròxims mesos: una erosió que no afecta només determinats països, sinó que travessa fronteres, cultures i ideologies i posa sota pressió institucions, pràctiques democràtiques i mecanismes essencials de l’Estat de dret. 

L’acte va ser inaugurat pel president del CIDOB, Josep Borrell, i va comptar amb la participació on line del ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, així com amb diferents veus de referència internacional. 

Especialment interessant va ser el diàleg entre Erica Benner, filòsofa política vinculada a la Hertie School i LSE IDEAS, i Carme Colomina, investigadora sènior del CIDOB, sobre les causes internes i externes de la crisi de la democràcia. Una crisi que obliga a mirar més enllà dels seus símptomes: la desconfiança en les institucions, la desinformació, la polarització, les desigualtats o la sensació d’una part de la ciutadania que la democràcia no sempre és capaç d’oferir respostes efectives als seus problemes. 

Posteriorment, Michael Ignatieff, rector emèrit de la Central European University i Premi Princesa d’Astúries de Ciències Socials 2024, va abordar el futur de la democràcia i, en conversa amb Pol Morillas, director del CIDOB, va posar damunt la taula una qüestió especialment rellevant: com reconstruir la confiança en la política i en la democràcia en l’era de la intel·ligència artificial.

Una reflexió que em sembla fonamental: no n’hi ha prou amb defensar formalment la democràcia. Les democràcies també han de demostrar que són capaces de respondre, governar, generar confiança i oferir una expectativa de futur a la ciutadania. Precisament aquesta necessitat d’oferir respostes i esperança de futur va ser una de les idees destacades en la cloenda del conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch. 

Dos dies després, la reflexió continuava, però aquesta vegada des del territori, a Neàpolis, a Vilanova i la Geltrú, en l’acte “Europa a l’hora de la veritat: el paper de Catalunya”. 

El context era molt concret: guerra a Ucraïna, redefinició dels equilibris globals, noves exigències en matèria de seguretat i defensa, transformació de les aliances internacionals, canvis econòmics i tecnològics i un món cada vegada més competitiu i incert. 

El conseller Jaume Duch ho va resumir parlant de l’“acceleració dels canvis  geopolítics, econòmics i tecnològics” i recordant que les decisions adoptades a Brussel·les, Washington, Moscou o Pequín acaben tenint conseqüències directes sobre la nostra economia, la nostra seguretat, la innovació i la nostra capacitat de projectar-nos internacionalment. El repte europeu, va defensar, és disposar de més capacitat per actuar per si mateixa, més resiliència i competitivitat i menys dependències. 

El debat amb periodistes especialitzats en informació internacional i europea, entre ells Anna Bosch, Célia Cernadas i Enric Juliana, va permetre portar aquestes grans qüestions globals a una dimensió molt més propera. Perquè la geopolítica ja no és una qüestió llunyana reservada a diplomàtics, governs o especialistes: afecta les nostres empreses, l’energia que consumim, la nostra seguretat, la tecnologia, els llocs de treball i, en definitiva, la nostra vida quotidiana. 

Personalment, d’aquests dos actes em quedo amb cinc reflexions:

1. Ens cal més Europa. 

Davant d’un món més incert, insegur i fragmentat, els estats europeus difícilment podran afrontar sols els grans reptes globals. Europa necessita  més capacitat d’actuació i més autonomia per defensar els seus interessos. 

2. Europa ha de ser més valenta i diversificar. 

El món econòmic i comercial també està canviant. Cal reduir dependències, construir noves aliances i obrir-nos a altres mercats, països i regions econòmiques. I les empreses catalanes i espanyoles també han d’entendre aquesta transformació i adaptar les seves estratègies d’internacionalització. 

3. No podem perdre la nostra ànima. 

Europa ha de defensar els drets, les llibertats, la democràcia i el seu model  social. Ha de ser conseqüent amb aquests principis —també davant conflictes com el d’Ucraïna— però alhora capaç d’actuar amb  pragmatisme. I això implica també avançar cap a una política europea  de seguretat i defensa amb més capacitat pròpia. 

3. Hem d’assumir que no tornarem al món d’abans. 

Els equilibris internacionals estan canviant. Les relacions amb els Estats Units, la Xina, Rússia, el Golf, l’Índia, Àfrica o Amèrica Llatina evolucionaran. La qüestió no és esperar que torni l’ordre anterior, sinó decidir quin paper vol tenir Europa en el nou ordre internacional i com vol defensar el seu model i els seus interessos. 

4. Catalunya i Espanya no poden ser simples espectadors. 

Els canvis es produiran amb nosaltres o sense nosaltres. Per tant, hem de decidir com ens hi adaptem, però sobretot com podem incidir-hi. Des  e les institucions, però també des de les empreses, les universitats, els governs locals i la societat civil. 

Després d’escoltar totes aquestes veus, em queda una conclusió especialment clara. 

La geopolítica ha deixat de ser una qüestió llunyana. Ha entrat  definitivament en la nostra vida quotidiana. 

I davant d’aquest nou escenari, Europa es troba realment a l’hora de la veritat: preservar la democràcia, defensar els seus valors i el seu model social i, al mateix  temps, adquirir la capacitat política, econòmica i estratègica necessària per actuar en un món molt més complex. 

I això també ens interpel·la a nosaltres. 

Perquè Europa no és només allò que decideixen a Brussel·les. Europa també és allò que siguem capaços de construir i defensar des de Catalunya, des dels nostres municipis, des de les nostres empreses i des de la ciutadania.

Joaquim Millan director d’EUROLOCAL i fundador de LINQUI International Consulting