La darrera socialdemòcrata: Rosa Luxemburg

Clarens, 20 de març de 1893.

Ciutat, adorat! Acabat (a les 4) vaig rebre la teva carta i la teva targeta. Aleshores encara he d'esperar dos dies! Avui a les 3 vaig anar a l'estació i vaig pensar a tornar a les 8 i 20. Des del matí, per primera vegada, el dia es va presentar grisenc. No hi ha indicis de pluja. El cel està cobert amb núvols de diferent mida i sembla un profund mar tempestuós. El llac centelleja i la seva superfície sembla de color acerat. Les muntanyes embolicades amb boirina estan tristos, el Dent du Midi es veu a través de la boirina. L'aire és suau, fresc i ple de l'aroma de la pastura i de les pomeres. Al voltant regna el silenci, els ocells trinen contínuament com en un somni. Jo estic asseguda a la prada, prop de la casa, sota un arbre, prop del caminet que ve de la font. La pastura creix exuberant, abunden les flors, especialment les grans de color groc. Damunt d'elles brunzien les abelles en quantitats tals, que al meu voltant hi ha un brunzit permanent. Fa olor de mel. (Cartes d'amor de Rosa Luxemburg)

Fred Law era molt jove. Havia entrat al servei secret americà i el van enviar a Alemanya, va arribar a finals del 1918. I a finals d'aquell any va tenir una entrevista secreta amb Rosa Luxemburg. Arribo fins a ella per un rebot. Menjava en un bar atrotinat i de mala mort quan el va veure passar davant de la finestra i deixant-se endur per l'instint el va seguir fins a un edifici situat en un carrer de Berlín. Abans d'intentar entrar-hi, repàs les seves prioritats, el seu cap li havia indicat que estaria sol i havia de contactar amb la fracció Espartaquista per veure si podien obtenir una sortida de la Luxemburg cap al seu país.

Fred Law no entenia aquest interès de part del seu cap. Era una revolucionària que tothom estimava i els socialdemòcrates volien fer desaparèixer. Alemanya estava a punt d'esclatar i una part estava dominada per comitès obrers. Què podia fer aquesta dona menuda en aquell laberint on les vides no valien gaire? Va pujar per l'escala, primera planta i dues portes, les va descartar, segona planta igual i a la tercera només n'hi havia una. Va colpejar suaument amb els artells. Encara que el seu alemany estava recent estrenat —pensava Law que aconseguiria el seu objectiu. Una dona baixa i menuda en obrir, se'l va mirar directe. Què dir-li? Sóc el forner i vinc per una comanda. No, ho va descartar. Va ser directe:

—Vinc dels Estats Units —va dir. Ella va suavitzar el seu gest, semblava que aquella menció era com si fos un llunàtic. I el va deixar passar. Estava sola. Preparo dues tasses de te. I es van asseure en un salonet amb una taula on centenars de papers esperaven ser ficats en una bossa i sortir cap a un altre amagatall. Sóc del servei secret —vaig afegir amb la meva impertinència juvenil.

—Vostè porta credencial? I ella va riure amb ganes. En aquella Alemanya de socialdemòcrates disposats a matar els que pensessin diferents, fins i tot ella i els seus camarades aquesta pregunta era out is door. Però ella va afegir: no en sortiré. La revolució és la meva sang. Aquells que no entenguin que parlem perdran tots els seus drets.

—I Rússia? —vaig preguntar

—(Lenin), s'enganya completament sobre els mitjans —va respondre ella. Decrets, poders dictatorials dels inspectors de fàbrica, penes draconianes, regnat del terror, són tots pal·liatius. L'únic camí que porta al renaixement és l'escola mateixa de la vida pública, de la democràcia més il·limitada i àmplia, de l'opinió pública. És justament el terror el que desmoralitza (1) En acabar, vaig poder veure com escapava aquella observació serena com si fos foc i vaig dir:

—El terror també el practiquen Ekbert i els socialdemòcrates aquí.

-Ells necessiten construir un règim reformista. Ells han fet servir la guerra per destruir la nostra societat. Són els amateurs de les lluites metòdiques i disciplinades, que segueixen un pla i un esquema… que volen saber sempre des de molt abans el que cal saber… (2)

—Hi ha un bar el Pilsen, molt a prop d'aquí, podeu fer-me arribar un missatge urgent, us podem garantir una sortida d'Alemanya —va dir Fred Law.

—Prengui, —i em lliuro una carta que no podia publicar fins al gener del 1919. Només deia:

Jo vaig ser, jo sóc i jo seré! En acomiadar-me una certa tremolor em va travessar, intuïa la seva propera mort? Abans de sortir també em va regalar el llibre més famós sobre el capitalisme. Vaig baixar lentament i en sortir al carrer el vent fred copejava arrossegant tot darrere seu. Vaig caminar fins al Bar Pilsen, —vaig pensar, el coneixeré.

Notes 1:

Fred Law: Personatge de ficció que apareix a la novel·la de Kennedy (Obscenity) de Juan Ré Crivello, com a exdirector de la CIA retirat.

"En resposta a l'aixecament, el líder socialdemòcrata Friedrich Ebert va utilitzar la milícia nacionalista, els Cossos Lliures (Freikorps), per sufocar-lo. Tant Rosa Luxemburg com Liebknecht van ser capturats a Berlín el 15 de gener de 1919, sent assassinats aquell mateix dia. Rosa Luxemburg va ser colpejada a culatazos fins a morir, i el seu cos va ser llançat a un riu proper. Liebknecht va rebre un tret al clatell, i el seu cos va ser enterrat en una fossa comuna. Altres centenars de membres del KPD van ser assassinats, i els comitès suprimits”.

Notes 2:

(1) (pàg. 75 Rosa Luxemburg)

(2) (pàg. 4 Rosa Luxemburg)