-
Tribuna
-
La Foixarda Vilanovina
- Vilanova i la Geltrú
- 16-11-2026 09:06
Saltamartí de l’albellatge (Brachycrotaphus tryxalicerus) a Vilanova i la Geltrú, 27 de setembre de 2026.. La Foixarda
Esperem per tant que aquesta informació serveixi perquè les administracions puguin prendre les mesures necessàries per a la seva preservació, especialment en quant a gestió dels marges dels camins i de l'albellatge que constitueix el seu hàbitat
El passat diumenge 27 de setembre 2026, en el transcurs d’una sortida de camp a la recerca i observació d’ocells i insectes per la perifèria de Vilanova i la Geltrú, una voluntària de La Foixarda observa casualment un peculiar saltamartí, enfilat a una tija d’albellatge (Hyparrhenia hirta), al marge d’un camí.
Fotografiar-lo no va ser fàcil: en mirar de fer-ho de costat de l’animal, aquest anava girant al voltant de la tija, de manera que s’ubicava sempre a la banda oposada de la càmera fotogràfica. Una situació força còmica que finalment es va resoldre a favor del fotògraf, el qual, movent-se molt a poc a poc, va aconseguir per fi retratar-lo.
Això és degut a que el seu sistema visual està optimitzat per detectar moviments ràpids: els insectes processen les imatges a una cadència molt més alta que els humans. Això els permet veure moviments ràpids que a nosaltres se'ns escapen, però té un efecte secundari: un objecte que es mou molt lentament pot quedar per sota del llindar de canvi que el seu sistema nerviós considera "moviment rellevant", sobretot si contrasta poc amb el fons.
Saltamartí de l’albellatge (Brachycrotaphus tryxalicerus) a Vilanova i la Geltrú, 27 de setembre de 2026.
Un cop a casa, amb l’ajuda d’una guia d’ortòpters i un portal d’identificació mitjançant Intel·ligència artificial, vam poder constatar de manera inequívoca que es tractava d’un exemplar de saltamartí de l’albellatge (Brachycrotaphus tryxalicerus), una espècie d’ortòpter escassa i protegida a Catalunya, inclosa al DECRET 172/2022, de 20 de setembre, del Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció i de conservació de la fauna salvatge autòctona protegida, i Vulnerable a l'extinció segons l'Atles dels Ortòpters de Catalunya (2006).
Es tracta d'un ortòpter de mida petita, amb una longitud corporal que oscil·la entre els 19 i els 32 mm. La seva morfologia és força característica i el diferencia d'altres acrídids.
Tal i com es pot observar a les fotografies, té una forma allargada i esvelta, amb un cap de morfologia cònica molt pronunciada, tret que facilita la seva identificació. Les antenes són curtes i tenen forma de fulla allargada. En quant a la coloració, de fons és pallós o bru clar, cosa que li proporciona un camuflatge excel·lent sobre la vegetació seca on viu. Presenta una línia pàl·lida a la franja lateral inferior del cos i al pronot (la placa dorsal del tòrax) hi té cinc quilles paral·leles, amb la central més marcada. Les potes posteriors estan adaptades per al salt. Finalment, els seus ulls són de color gris amb línies de color marró clar interrompudes.
La seva distribució és disjunta i molt peculiar: comprèn gran part de l'Àfrica subsahariana, Sicília i una estreta franja litoral de la península Ibèrica que va des de Barcelona fins a Huelva. A Catalunya, la seva àrea de distribució es concentra principalment a la franja litoral i les zones de la Serralada Litoral, amb el límit septentrional de la distribució mundial de l'espècie situat en aquest territori.
Feta doncs la identificació i tractant-se d’una espècie protegida, vam contactar amb un agent rural que sovint ens assessora, el qual ens informa que la troballa pot ser rellevant, i que estaria bé mirar d’esbrinar si es tractava d’un fet anecdòtic o si ens trobàvem davant d’una població local d’aquest insecte, ja que fins ara no hi havia constància de la seva presència al nostre municipi.
Arran d’aquesta conversa, un voluntari de La Foixarda realitza una prospecció el dimarts 27 d'octubre de 2026, al llarg d’un recorregut d’uns centenars de metres al voltant de la ubicació de la primera observació, en el transcurs de la qual identifica almenys 10 exemplars més de la mateixa espècie. Aquesta prospecció es duu a terme de forma força superficial, per tal de no molestar els animals, la qual cosa ens porta a pensar que de ben segur n'hi pot haver molts més, una població força rellevant.
Acte seguit, ens adrecem per escrit al Cos d’Agents Rurals del Garraf, al Servei de Medi Ambient de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i al Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya, per informar-los de la troballa, així com de les ubicacions dels individus observats.
Des del Servei de Medi Ambient de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i el Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya ens agraeixen la troballa, que l’Ajuntament ha notificat també al personal tècnic de conservació del Servei de Gestió de Parcs Naturals dels Parcs del Garraf, d'Olèrdola i del Foix.
Addicionalment, des del Servei de Fauna i Flora ens informen que constatar la presència d'aquest ortòpter en aquesta zona suposa un fet molt interessant, perquè pot contribuir a definir-hi actuacions a nivell de conservació. La seva presència ha estat molt important en la planificació de la gestió de les zones obertes d'algunes àrees protegides com Collserola o Garraf.
Esperem per tant que aquesta informació serveixi perquè les administracions puguin prendre les mesures necessàries per a la seva preservació, especialment en quant a gestió dels marges dels camins i de l'albellatge que constitueix el seu hàbitat. Nosaltres per part nostra els hem transmès que ens tenen a la seva disposició per col·laborar en el seguiment d'aquesta població, tal i com ja fem actualment amb la d’un altre ortòpter protegit, el Llagost de litoral (Heteracris littoralis), a la Platja de Ribes Roges de la nostra localitat.
Femella de llagost de litoral a la vegetació del fons de platja de la platja de Ribes Roges, observada durant el cens realitzat per La Foixarda el 26 de setembre de 2026
Més enllà de l'anècdota que suposa aquesta descoberta, la troballa ens recorda una veritat sovint oblidada: els insectes són molt més que una molèstia. Pol·linitzen els conreus que ens alimenten, reciclen la matèria orgànica, controlen les plagues i, en definitiva, sostenen les xarxes tròfiques de les quals depèn tota la biodiversitat, inclosa la nostra pròpia supervivència com a espècie.
Tanmateix, les darreres dècades estan sent testimonis d'un declivi alarmant de les seves poblacions a escala global, empès per la pèrdua d'hàbitat, els pesticides i el canvi climàtic. Que una nova espècie aparegui a casa nostra és, per tant, una bona notícia, però sobretot un toc d'atenció: protegir aquests petits veïns és protegir-nos a nosaltres mateixes.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:
Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!També pots escollir Eix Diari com a font preferida de Google i no perdre't les nostres notícies