La nova gespa

Des de diversos àmbits (de moment no s’inclou l’Ajuntament), s’ha demanat el parer de l’associació. Malgrat que tots els gustos i opinions particulars són respectables, com entitat estem obligats a analitzar els factors concurrents al fet, i a expressar amb el màxim rigor el nostre punt de vista. Esperem que això ajudi a actuar amb més sensibilitat i diàleg davant properes actuacions.

El clima mediterrani, i més a les zones costaneres, mai ha afavorit l’existència de la típica gespa que gaudeixen altres zones geogràfiques i que molt intencionadament s’exhibeixen i publiciten com indicador d’un determinat estatus social i model de qualitat de vida. El Garraf no és Normandia ni Vilanova és Wimbledon, i continuar emmirallant-nos en realitats alienes allunya del tocar de peus a terra i fa caure fàcilment en l’atrezzo o la caricatura.

Al marge de la seva utilitat ornamental, la gespa natural és un ésser viu amb un atractiu i relaxant color verd producte de la clorofil·la que alberguen les seves cèl·lules i que facilita el fenomen de la fotosíntesi, la seva respiració. Així, durant el dia desprèn oxigen i, alhora, absorbeix anhídrid carbònic. Una característica també molt eficient és el seu procés de fixació del carboni.

És de suposar que tot això, ben ampliat i millor explicat, s’ensenya a les escoles juntament amb el respecte pel medi ambient, la sostenibilitat i la sensibilització davant el canvi climàtic i les mesures per afrontar-lo. Per descomptat, a les Agendes Locals 21.

Potser cal avaluar els costos ambientals, econòmics i, perquè no, pedagògics que suposa la gespa artificial i quin és el benefici que s’espera obtenir, des del vessant social i urbà. Al Japó, per exemple, fa més de tretze segles que es dissenyen espais enjardinats en comunió amb la natura. Són reconeguts i famosos els anomenats jardins secs (kare sansui) o de pedra (sekei tei) que, segons la cultura zen, demostren que “la grandesa resideix en les coses simples”.

No és estrany que el Japó, se situï permanentment entre els primers països capdavanters en l’Informe Pisa que elabora l’OCDE, mentre que Espanya es mantingui per sota de la mitjana, en el lloc 31 dels 57 països participants en el darrer estudi efectuat el 2006. L’estat espanyol, però, és líder europeu en operacions de cirurgia estètica i tercer en el rànquing mundial, només superat per EEUU, Mèxic i Argentina.

La sequera que pateix el país ha precipitat una decisió política unilateral i, pensem, poc meditada. Si considerem la política com l’ètica del fet col·lectiu i que l’ètica es manifesta a través de l’estètica, conclourem que la gespa sintètica exemplifica un tarannà poc imaginatiu i escàs de valors.

Com algú va dir: “Que l’urgent no ens desviï de l’important”.


Carles Andreu – AV Barri de Mar