Voluntat política

Tots i totes sabem que alguns cops, hi ha coses que es poden arreglar sense necessitat d’una gran despesa econòmica i que aporten molt en benefici per a la ciutadania. En concret volem parlar del consens unànime de tot el Consistori, a l’hora d’aprovar per Ple canviar la ubicació del saló plenari, a l’hotel d’entitats, de manera transitòria fins a la construcció d’un nou ajuntament.

Ha calgut que passessin 17 anys, des de que el 25 de novembre de 1991 s’aprovés la Llei d’accessibilitat, per a què els nostres governants se’n adonessin que la infraestructura municipal no acomplia els requisits que menciona la Llei, desprès que persones vinculades a l’associació AMICU, es presentaren en un Ple en cadires de rodes, sense aconseguir l’objectiu de poder presenciar la sessió “in situ”.

Ens hem de felicitar per haver reaccionat, és cert, però també és cert que aquesta demanda portava reclamant-se força temps. Per tothom era sabut que les barreres arquitectòniques de l’ajuntament impedien el total accés de persones amb problemes de mobilitat, i hem trigat 17 anys en adoptar una mesura digna d’un procés de participació ciutadana “per a tothom”.

ICV, a l’igual que d’altres partits a l’oposició, ja vam demanar que les sessions plenàries es desenvolupessin en millors condicions d’espai, per poder donar oportunitat d’accés a tota la ciutadania, tal i com recull el Reglament de Participació Ciutadana, en el seu article 25, punt 2: “Es procurarà que les sessions es desenvolupin en condicions suficients d’ espai i amb les retransmissions audiovisuals o megafòniques necessàries per garantir la publicitat de les deliberacions i de les votacions” . No obstant, tot i estar regulat, se’ns va negar, per manca de voluntat política.

En política, canvien sovint els nostres governants, i amb ells, els projectes i les responsabilitats, però hauria d’haver un denominador comú, el criteri i la sensibilitat per fer polítiques de proximitat sense discriminació.

Només ens cal seny i, sobretot, voluntat política

Gràcies de nou a l’associació AMICU per la seva labor i per fer-nos veure que anar en cadira de rodes no és impediment per seguir denunciant tot allò que no és just. 

Ara esperem que el referent, serveixi per tenir voluntat política d’arranjar les barreres arquitectòniques que us impedeixen gaudir de Cubelles al 100%.