-
Les plomes del Moixó
-
Joan Ignasi Gómez
- 23-02-2009 20:48
M'acabo de llevar, el rellotge de l'ordinador marca dos quarts d'una i la veritat; mai m'han fotut una una pallisa però la sensació deu ser semblant.
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Ahir van venir els nois de la UB a les vuit del matí per grabar la preparació dels comparsers (la meva germana i el seu noi) i a mi com a banderer. Va ser entranyable.
A les nou i poc sortia de banderer amb la bandera dels Falcons de la plaça de la Peixeteria Vella i començà l'acte més gran del Carnaval vilanoví. Només sortir a la Rambla unes vint banderes ja hi passaven. L'ambient era de festa grossa.
Deixeu-me que us expliqui -si puc- la sensació que vaig tenir a l'entrar a la plaça de la Vila.
Respirar el sucre, gairebé tastar-lo amb la llengua, veure els colors de les barretines, americanes, armilles, corbates, llaços. Palpar la roba i el pal de la meva bandera. Escoltar els crits dels centenars de comparsers que esperen entrar a la plaça, el Pereira encoratjar el públic i les primeres notes de Turuta. Ja hi som.
A uns metres d'allà, els meus pares i les meves dues avies sentades al sofà de casa mirant la tele i cridant si surto.
Arrenquem a saltar moltíssimes persones, som els Amics Voramar, Sant Joan, Bordegassos, Can Pistraus, Club Tennis Vilanova, Confraria de Pescadors, Dansaires Vilanovins, El Tast, Els Poca-Soltes, Endimari, Falcons, La Castanya, La Disbauxa Vilanovina, La Medusa, La Pitonga, La Unió Vilanovina i els Marítims.
Entrem, hi som tots. Comparsers i comparseres, la plaça es vostra!
Qui va dir crisis?
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
