La felicitat

Feliç. Molt feliç, una gran idea d'Arrivo, un Seguici emocionant, un tradicional Moixó, unes Comparses al cor, uns Coros excepcionals, un Vidalot sortint del coma i un Enterro per la història.
Queden set minuts mentres escric aquesta línia i tinc un nus a l'estomac. Porto una setmana plena d'emocions, de sentiments. Ara ho remataré fent els divuit anys, arribant a la maduresa com el mateix Carnaval, que madura i finalment mor per poder tornar a madurar. Això és el que li passarà a aquest bloc. Dissabte morirà.

Sis minuts únic pel dijous que ni és gras, ni de Carnaval, ni de Mascarots, ni de Comparses. El primer dijous a seques, el primer dia a seques del Carnaval vilanoví.

El Carnaval de Vilanova i la Geltrú, durant temps m'ha portat la vida. Avui no podia estar de recordar com el meu avi, que va morir al novembre, em portava de petit a veure l'Enterro i casi com si el veiés donant-me la mà a un petit Txatxi al que ja li encantava el seu Carnaval. És el meu i el teu, és el nostre.

I com deia sempre l'amic Martí: Posem una mica més de Carnaval cada dia a la vida.

Gràcies a tots per l'atenció,

Visca el Carnaval de Vilanova.


PD: Un minut pel final. Comença una nova etapa...