Festa i religió: el debat infinit

A mi sempre m'han explicat que fa temps hi va haver-hi una reacció per part de molts vilanovins en contra de la sortida del tabernacle de la Verge de les Neus a la processó del Vot del Poble, que consistia en barricades a la Rambla vilanovina per evitar el seu pas. Mai he sabut el que té de cert aquesta història, però no m'estranyaria que fos realitat.

Aquest any als membres del programa de ràdio que presento ens van convidar a Verges per veure l'arxiconeguda Processó amb la seva particular Dansa de la Mort.

Primer de tot, adonar-se'n un mateix de la barbaritat que comporta -amb tots els respectes- que aquell poblet es mobilitzi d'aquella manera i doni cabuda a tant forani. És espectacular només l'ambient, les cues, els pàrquings... i em dona la sensació que nosaltres seriem incapaços de gestionar-ho.

De segon, anava prepara't per a deixar-me sorprendre ja que amb els vilanovins que els hi havia preguntat que tal era allò em parlaven meravelles de la Processó, però a més d'un vergelità li xiularien les orelles si preguntava per l'escenificació a la plaça Major de la Passió.

Al acabar comentar que en Llach hi ha posat molta manya i la cosa ha millorat, encara que s'ha compromès per uns quants anys més per seguir la millora. Però el punt d'inflexió estava en el final de la processó a la plaça de l'Església de la població empordanesa, on amb la mort del Crist apareixien projectades imatges de la II Guerra Mundial realment dures.

I el debat? Nosaltres hem arribat a fer una Festa Major on menys l'ofici, tot és pràcticament laic. Si que els balls tenen, la majoria, un motiu religiós -Diables, Drac, Mulassa, Moixiganga...- i són originaris del Corpus, però la religió es va oblidant de mica en mica i la majoria del poble ho ignora. A Verges les àvies estaven totes espantades, els hi estan canviant allò de tota la vida amb aquestes imatges, "això no té res a veure!".Es pot arribar a fer laica una celebració de Setmana Santa? A punt d'aconseguir-ho algunes festes Majors, que no oblidem són festes patronals.

A Sevilla per Setmana Santa tothom hi creu, però m'agradaria saber que tots aquells que s'emocionen amb el pas de qualsevol confraria hi van regularment al temple, com diuen per allà els capatassos: "Si no saben rezar en la Iglesia, que aprendan a rezar por las calles".