Lliçons de democràcia

És per això, que davant de la publicació d'un text escrit, l'autor del mateix, pot rebre com és el cas, crítiques constructives, elogis, agressions verbals, discrepàncies en la interpretació i en el sentir que l'autor, ha volgut plasmar en el mateix. Tot comentari, ha de ser bé rebut per l'autor per millorar la seva exposició; aprendre dels comentaris, siguin aquests banals, elogiosos, constructius i fins i tot agressius, sobre la persona i no, sobre el text per si mateix. A això, s'exposa un aprenent d'escriptor com és el meu cas i això accepto de bon grau i amb ganes d’aprendre cada dia una mica més de tots i millorar en la mesura possible.

Porto ja uns dos mesos entrant i publicant algun que un altre escrit, en aquesta pàgina; llegint articles i comentaris d'altres que com jo, aprofiten l'oportunitat d'expressar-se en aquest medi. L'inici de la meva activitat aquí, va ser un primer escrit de queixa que vaig titular "transparència i foscor", dirigit a l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes, per que van anul•lar de la seva pàgina electrònica oficial, informacions que jo considero han d'estar a l'abast de tot ciutadà salvant naturalment, la intimitat i la dignitat de les persones.

Vaig publicar aquí i l'hi agraeixo a l'editor, per què mai no vaig rebre resposta a les meves queixes continuades davant d'aquesta corporació. Ni tampoc els diferents partits que formen l'oposició, no van tenir a bé preocupar-se per l'assumpte, llevat d'alguna petita excepció.

Lliçons de democràcia les accepto de tot el món; el que no accepto és el furt de la informació, la mentida, la petulància, la prepotència i els rodets burocràtics “d'alguns polítics". Ja sóc una mica gran per tenir algun que un altre criteri format, potser fins i tot equivocat; però penso i insisteixo, que una bona regeneració “d'algunes de les persones" que formen els partits actuals i una millor consciència democràtica, ens portaria en una millor disposició cap a tots ells. ¡I proves són amors i no bones i demagògiques raons!.

La llibertat d'expressió, la llibertat de reclamar, el sentit de responsabilitat ciutadana; la cooperació honesta i desinteressada en lo material amb les institucions, la protecció ciutadana, la igualtat en la justícia, el dret a una educació eficient, a una sanitat pública ràpida i les obligacions que tots coneixem o hauríem de conèixer, són part d'una democràcia.

La nostra, pateix de molts defectes encara que també té moltes virtuts, si la comparem amb èpoques una mica remotes viscudes per mi i per molts altres de vosaltres.

Jo vaig defensar i defenso entre d'altres; però principalment, la meva llibertat i la de tots sense excepcions, amb l'única excepció que la meva, la meva llibertat, comença on acaba la del meu proïsme. Defenso la meva llibertat d'expressió, el meu dret a la informació i que qui ens governi i a qui paguem impostos, ho facin amb honestedat, amb serietat, amb el seu millor saber i amb humilitat.

I tot això, no és estar en contra d'una “democràcia” per la qual alguns, entre ells jo mateix, vam posar, posem i defensem la nostra parcel•la d'esforç i participació ciutadana i la nostra llibertat. I, per això el nostre dret a reclamar com a ciutadans, si és necessari.

I ja per acabar i com Joel, has citat Aristòtil, m'agradaria que llegissis aquesta frase del filòsof de renom:

"La única verdad es la realidad."

Així és que Joel, per favor........ ¿lliçons de democràcia?: ¡sempre que es defensin els valors que jo defenso, entre molts d'altres!. No manipulis el meu text. En el meu escrit, jo no menyspreo ni em burlo, insult, desprestigi, degrado, humilio, desconsidero, ni ridiculitzo, un estat democràtic aconseguit, probablement més amb el meu esforç i el del teu avi (que en pau descansi), que amb el teu, doncs quan ens governava un "dictador" tu, encara no havies nascut. Jo em refereixo a "alguns politics", no a la "democràcia en si mateixa".

Llegeix si us plau el meu escrit "Fets" i em el rebats, si no és cert. I també la segona part del meu escrit sobre l'esmentat article del PSC Garraf i el rebats amb arguments reals. Crec que no fas bé en apreciar, ni que no t'inspiri gens, Arturo Pérez Reverte, un membre destacat de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua; però estàs en el teu dret d'admirar a Voltaire i potser també a Marcel Proust.

Sol un apunt més ¿Què et sembla aquesta frase?:

“ - no ofereix necessàriament informació exhaustiva, completa, exacta o actualitzada; “
Estic segur que al final, acabarem sent bons amics, segurament discrepants en algunes idees; però amics.