Competitivitat, creixement econòmic i nivell de vida a les comarques del Penedès i el Garraf

En termes econòmics, les comarques de Catalunya no són -ni seran- homogènies. La seva fortalesa econòmica caldrà buscar-la en un marc global -un model català-, però també en la seva capacitat dinàmica, en la seva facilitat d’obrar de manera col•lectiva, de fer front als reptes específics i de dissenyar trajectòries concretes de desenvolupa-ment i competitivitat.

Per cinquè any consecutiu, l’Índex AdEg 2008 s’ha aproximat a aquesta realitat polièdrica i ha analitzat la competitivitat de les comarques catalanes. Més que mai, des de la primera edició de l’Índex, els objectius, romanen intactes. La primera pretensióde l’Índex AdEg, descriptiva, pretén analitzar els diferents factors que defineixen la competitivitat de les comarques de Catalunya, classificant als territoris segons la seva posició global i permetent identificar els factors de competitivitat de cada comarca. La segona, la més important, busca proveir d’elements necessaris als agents polítics i econòmics per fer créixer el debat interterritorial i fomentar la presa d’accions planificades i raonades.

És en aquest segon objectiu en el que es centra l’anàlisi plantejada en aquest article. Aprofundir en els factors de competitivitat d’un territori és clau per a la definició de les estratègies de desenvolupament, però també és important analitzar quin és el comportament real de l’economia. De fet, el comportament competitiu d’un territori (cal diferenciar-ho dels factors de competitivitat) es pot resumir analitzant els indicadors econòmics i socials de rendiment. Aquests, en definitiva, mesuren el creixement econòmic i l’augment del nivell de vida de la seva població.

El creixement econòmic es pot aproximar a partir de la variació del Producte Interior Brut i els nivells de vida a partir dels nivells de productivitat per habitant, és a dir, la relació entre el PIB i la població resident en un territori. A continuació, es presenten els resultats d’analitzar l’evolució recent d’aquestes magnituds econòmiques a les comarques del Penedès-Garraf.

L’Alt Penedès

L’Alt Penedès és la catorzena economia comarcal de Catalunya. Per l’any 2007 s’estima el PIB comarcal de l’Alt Penedès en 2.412,6 milions d’euros (1), l’1,5% del PIB català. Durant el període 2001-07 l’economia ha crescut a un ritme del 2,94% de mitjana anual (un 17,6% durant tot el període). Lleugerament per sota del creixement mitjà anual pel conjunt de Catalunya, que ha estat del 3,07%. Dins el context comarcal català, el creixement del PIB alt penedesenc se situa en una posició mitjana baixa (la 28). Durant el període 2001-07 l’Alt Penedès ha estat superat en termes de PIB per l’Alt Empordà.

L’any 2001 l’Alt Penedès enregistrava dels nivells de productivitat més elevats de Catalunya (la segona posició comarcal). El PIB per habitant l’any 2001 era de 25,3 mil euros. El període 2001-07 es caracteritza per una pèrdua significativa de la producti¬vitat a l’Alt Penedès. La comarca ha passat a ocupar la sisena posició i la productivitat per habitant s’ha reduït fins als 24,4 mil euros. És de les poques comarques catalanes que ha reduït els nivells de productivitat.

Pel que fa a la posició competitiva en el conjunt de comarques catalanes, l’Alt Penedès ha anat guanyant posicions i en els darrers anys s’ha anat consolidant com a desena comarca més competitiva de Catalunya. L’elevada diversificació de la seva economia, uns serveis financers i empresarials de suport força desenvolupats i una presència important d’activitats amb elevat contingut tecnològic (sector auxiliar de l’automòbil) representen avantatges competitius importants pel desenvolupament futur de la comarca.

El Garraf

El pes econòmic de la comarca del Garraf és lleugerament inferior, amb un PIB estimat pel 2007 de 2.161,6 milions d’euros i l’1,3% del PIB català. En el rànquing de les economies comarcals ocupa la setzena posició (dos posicions per sota de l’Alt Penedès). El ritme de creixement anual mitjà de l’economia durant el període 2001-07ha estat del 2,47% (amb un creixement acumulat del 14,8%). És de les comarques catalanes que ha enregistrat un menor ritme de creixement en aquesta etapa expansiva de l’economia.

En termes de productivitat, l’any 2001 enregistrava una situació força discreta. El PIB per habitant era de 17,2 mil euros, molt per sota de la mitjana catalana (21,1 mil euros). En termes comparatius, el Garraf se situava en la posició 30 del rànquing comarcal de la productivitat. Aquesta situació ha empitjorat durant el període 2001-07, l’any 2007 el PIB per habitant es redueix fins els 15,9 mil euros (quan la mitjana catalana puja fins els 22,3 mil euros).

Pel que fa a la seva posició competitiva, el Garraf se situa l’any 2008 en la setzena posició en el rànquing català. Posició idèntica a la que ocupa en termes econòmics. On la comarca té majors avantatges competitius és en la qualificació de la mà d’obra i en l’accés als mercats, per la seva proximitat a l’aeroport i port de Barcelona, a les infraestructures viàries principals i la proximitat al mercat català. Aquesta bona posició en relació als nivells de qualificació de la població, contrasta amb pèrdua en els nivells de productivitat observats.

El Baix Penedès

El Baix Penedès és, de les tres comarques, la que té un menor pes econòmic. Ocupa la divuitena posició en termes de PIB, quatre posicions menys que l’Alt Penedès i dos menys que el Garraf. El PIB estimat per 2007 és de 1.380,9 milions d’euros, el 0,9% del PIB català. L’economia del Baix Penedès ha estat la més expansiva de tot Catalunya, amb un creixement mitjà anual del 4,63% durant el període 2001-07. El creixement acumulat durant aquests anys ha estat del 27,7%.

L’estructura econòmica de les dues comarques costaneres és força similar: basada en el comerç, la construcció i els sectors relacionats amb el turisme (hoteleria i activitats immobiliàries). Sectors molt intensius en mà d’obra. Això fa que els nivells de productivitat siguin similars. En conseqüència, els nivells de productivitat són baixos a l’igual que al Garraf. A més, durant el període analitzat també s’han enregistrat pèrdues relatives en els nivells de productivitat, passant dels 17,3 mil euros per habitant l’any 2001, als 15,2 mil euros l’any 2007.

En aquest sentit, tant el Garraf com el Baix Penedès són les comarques de Catalunya amb majors pèrdues de productivitat relativa durant el període analitzat. Aquesta fet ha situat a les dues comarques a la cua de la productivitat relativa en el rànquing de comarques catalanes, el Garraf en la posició 36 i el Baix Penedès en la 39 (per davant de les Garrigues i El Priorat).

El Baix Penedès, enregistra una posició competitiva inferior al seu pes econòmic. Mentre és la divuitena comarca en relació al PIB, en termes competitius se situa en la posició 23 del rànquing elaborat per l’Adeg pel 2008. El seu avantatge competitiu méssignificatiu és l’accés als mercats. És una de les comarques de Catalunya més ben posicionades. El fet d’estar a cavall de dos pols econòmics com són els de les demarcacions de Barcelona i Tarragona, la situen en una molt bona posició estratègica en relació als mercats. El fet de disposar de bones infraestructures de transport també afavoreix la seva posició en relació a les activitats econòmiques on aquests dos factors són clau.

Aquests factors segurament expliquen l’important creixement econòmic dels darrers anys. Tanmateix, la qualificació de la població és un dels punts més febles en termes competitius, sobretot si es vol atraure activitats amb un ús més intensiu en tecnologia i coneixement, que poden ajudar a incrementar els baixos nivells de productivitat enregistrats i revertir la dinàmica negativa recent.

Pèrdua de competitivitat a les tres comarques

En definitiva, les macromagnituds econòmiques mostren com l’Alt Penedès i el Garraf han enregistrat un creixement per sota de la mitjana catalana, mentre que el Baix Penedès ha estat la comarca de Catalunya econòmicament més expansiva. Malgrat els diferents ritmes de creixement a les tres comarques, s’observa com a tret distintiu i quasi singular de la demarcació Penedès-Garraf la pèrdua de productivitat relativa durant el període d’expansió econòmica. Aquesta situació és més preocupant a les comarques costaneres, que partien de nivells de productivitat relativament baixos i la situació no ha fet més que empitjorar.

La pèrdua de productivitat dels darrers anys pot explicar-se en bona part pel model de creixement econòmic experimentat a les tres comarques, que s’ha basat en bona part en la construcció i en l’expansió de les activitats relacionades amb el consum (el comerç). Totes elles activitats molt intensives en mà d’obra i de baix valor afegit i, el més important, molt influenciades pels canvis de cicle econòmic. De fet, el Baix Penedès ha passat a ser la comarca amb major destrucció de llocs de treball des de l’inici de la crisi econòmica. Un cop aquest model de creixement s’ha esgotat i assentat el fet que per sortir de la crisi econòmica cal incrementar la competitivitat de les empreses.

Les comarques més ben posicionades en els factors relacionats amb la qualificació de la mà d’obra, en termes d’innovació i desenvolupament tecnològic i, amb els serveis empresarials i financers més desenvolupats, són les que tenen majors possibilitats d’èxit. En canvi, en aquest context el factor d’accés als mercats tindrà un pes menor en el desenvolupament econòmic comarcal, sobretot fins que no es recuperi el consum intern.

Les estratègies de desenvolupament futures, doncs, passen per potenciar aquests factors i millorar la posició relativa del Penedès-Garraf vers la resta de comarques catalanes. Altrament, el creixement sostingut de l’economia basada en aquests factors i les activitats relacionades comportaran guanys significatius en la productivitat i, en definitiva, en els nivells de vida i riquesa de la població.

1.- Estimació feta a partir de les dades publicades per l’Idescat pel 2001 i les xifres de creixement publicades per l’Anuari Econòmic Comarcal de Caixa Catalunya pel període 2001-07

David Moreno i Toni Rodon
Actíva Prospect  (consultoria que elabora l’Índex ADEG i l’Informe de Conjuntura Econòmica)