Retallades al coneixement

I aquest tipus de medicaments, com és conegut, ataquen directament les cèl•lules causants de la malaltia, però al mateix temps –a causa de la seva poca especificitat– també ho fan sobre les cèl•lules bàsiques que sustenten qualsevol organisme amb vida. A la medicina comuna, a dia d'avui, no existeix fàrmac complementari per atenuar les seves contraindicacions, però a la malaltia que pateix el nostre sistema econòmic potser sí: l'augment d'ingressos.

Dit això, la investigació i el desenvolupament són uns organismes vius que, amb el pas del temps, han aconseguit gaudir d'un gran estat de salut en la nostra societat. Segons l'informe de conclusions de la producció científica a l’Estat, Espanya se situava durant el 2008 com la novena potència mundial i la cinquena d'Europa en desenvolupament del coneixement. Gràcies a això, i a la transferència de les tecnologies generades en base d'aquest coneixement, els mercats espanyols han tingut un gran impuls i un creixement progressiu en el panorama internacional al llarg dels últims anys.

Això ha estat així fins fa poc temps, a causa de l'arribada d'una nova epidèmia a nivell mundial: la crisi. Qui sobreviurà a l'epidèmia? Està clar que hem arribat a aquesta situació perquè, en part, la majoria d'organitzacions han incubat una espècie de virus que ha anat consumint més recursos dels que elles mateixes eren capaces de generar. Si produíem set, gastàvem deu. I això ha generat un dèficit de tres. El primer pla d'ajust ràpid ha estat rebaixar la despesa a mínims, però en un sector com la investigació no podem deixar de costat la producció, ja que és una de les cèl•lules mare que manté en peu la nostra societat. I això requereix un cost.

Els organismes públics d'investigació han vist retallat els seus pressupostos al voltant del 30%. Aquesta situació copeja amb cruesa les aspiracions de molts investigadors a estabilitzar-se laboralment, i això suposa una seriosa amenaça a tot el camí aconseguit fins ara en aquest camp. Si no hi ha investigadors en els laboratoris, no hi ha producció científica; si no hi ha producció científica, l'organisme es mor.

És clar que aquesta malaltia no té cura amb un només fàrmac i que cal tenir en compte tot el seu quadre clínic. La retallada és tan sols una part de l'antídot però, si actua de forma única sense cap altre complement, pot ser letal.

David Palmero, promotor tecnològic del Campus de la UPC a Vilanova i la Geltrú