4arta Jornada de Vaga a la Llar d’Infants Municipal El Cercolet de Sitges

El passat 25 de Gener, varem ser rebudes pel Sr.Alcalde, Sr.Miquel Forns i altres membres del Govern, entre ells la regidora d’Ensenyament, Sra.Vinyet Lluís. Tot i així no es va arribar a cap acord ni compromís per part del govern per tal de millorar la nostra situació laboral. Les úniques paraules de consol que vam rebre van ser: tenir en compte les nostres demandes laborals, salarials i de personal i la possibilitat de participar en la redacció del nou plec de condicions, però sense cap compromís ferm.

Pel que fa a la situació econòmica, deute amb l’actual empresa gestora, el govern ens va comunicar que han fet un gran esforç per pagar part del deute, els pagaments ascendeixen a més de 700mil euros. Per aquest motiu les treballadores, van presentar-se l’endemà., 26 de Gener en 3era jornada de vaga, davant del director general de l’empresa, per tal de demanar explicacions. Ja que entenem que amb aquests pagaments les treballadores hauríem de cobrar el 100% del nostre sou. La resposta del gerent de l’empresa va ser, que tot i els pagaments per part de l’Ajuntament, el deute actual és de més de 800mil euros i que per tant, l’esforç en els pagament de les nòmines l’està realitzant l’empresari.

Així doncs, qui realment està pagant les conseqüències d’aquest deute som les treballadores, ja que el cobrament de les nostres nòmines depèn exclusivament del pagament mensual que fa l’Ajuntament a l’empresa gestora. És a dir, si hi ha un retard en aquest pagament, nosaltres som les que NO COBREM, com així ens ha passat amb la paga doble de desembre, el cobrament del plus 300 des del passat Juliol i en el retràs del cobrament de les nòmines els últims mesos. No en tenim prou que ara a sobre, les treballadores que tenien les pagues dobles prorratejades ja no les tenen, se’ls hi ha retirat de la nòmina. Això què vol dir?que no pensen pagar cap paga doble?l’heu cobrat vosaltres?

Aquesta situació ja es fa insuportable, insostenible...,repercutint en les vides personals, familiars, econòmiques, emocionals... de les treballadores. JA N’HI HA PROU!!!

Són molts anys de lluita, esforç, feina..., per aconseguir que l’etapa de 0-3 anys sigui considerada una etapa educativa, no merament assistencial, i ara a causa de les males gestions, deutes,... hem de tirar-ho tot per terra? Què no és prou important la nostra feina?

Doncs per ells no ho és prou: baixada del sou de les treballadores, augment de les quotes, inestabilitat laboral, baixada de la qualitat educativa ... Potser hauríeu de ser més intel•ligents i integres, apostant pel futur del nostre poble, que són els infants que nosaltres eduquem. Per això us demanem que la nostra feina sigui valorada com es mereix!!!