Exigim el Dret a Decidir

Cal recordar a tothom que el PP te majoria absoluta a l'estat i doncs els seus dirigents llibertat total per dictar les normes que s'escaiguin per redreçar el present atzucac històric, segons el seu parer i formació. Posicionar-se en contra d'una majoria absoluta acostuma a ser contraproduent i, sobretot, denota força impotència, però fer una crida desesperada en favor de la desobediència com advera el secretari d'organització de CDC, Josep Rull, és voler enfrontar Catalunya contra Espanya en una batalla perduda a la bestreta i, adesiara, una irresponsabilitat.

Als catalans no ens calen més guerres, sinó més acords nacionals com aquells que se'n derivin del dret a decidir i no pas del pacte fiscal, que ni aconseguirà la tan esperada caixa catalana ni portarà la delerosa unió dels partits polítics. El dret a decidir sí que posicionarà el país cap a la direcció on ha de tirar d'ara endavant i representarà el rumb de cap a on hem de caminar plegats durant les propvinents dècades.

Les conseqüències de les opcions polítiques dels catalans passen doncs per saber si cal lluitar per salvar Espanya des de dins, o si és millor fer-ho des de fóra com ho està fent Alemanya. Per Catalunya seria molt més fàcil revifar el teixit comercial i empresarial espanyols si un estat propi pogués determinar quines serien les inversions adients, solvents i rendibles i cap on s'haurien d'enfocar i prioritzar. No debades, CiU ha perdut el lideratge en quan a la autoproclamada defensa dels interessos catalans perquè ja no està en condicions d'aturar l'onada centralitzadora del PP com durant els anys del pujolisme, ara la seva irresponsabilitat ens debilita mentre ens fa perdre el temps a tots amb pactes fiscals en temps de crisi: a qui se li acut?

La impaciència social creix força més ràpid de com ho hauria d'estar fent el PIB, i la sang bull atès que estem obligats a admetre a contracor que les retallades són àdhuc necessàries i, a sobre, les executen uns polítics prou maldestres per dur-les a terme. En definitiva, la sensació és que votem a qui votem, ningú ens solucionaran pas res. És hora de plantejar-se nous horitzons, tirar pel dret i que sigui la pròpia societat qui decideixi el seu propi camí per sortir de la crisi.

A nivell comarcal tanmateix, les conseqüències de les opcions polítiques escollides democràticament han resultat en uns pactes locals massa perillosos que debiliten el conjunt del territori ferit cada cop més per la seva pròpia tisora, la destral del govern autonòmic i ara la punxa estatal. I els mandataris encara es vanten de les coses que arriben a fer: em fereix veure persones tan vàlides com el Sr. Forns o la Sra. Lloveras fent mans i mànigues mirant de salvar els mobles dels seus respectius ajuntaments quan, no fos cas que algú se'm despisti, el PP te majoria absoluta i mana arreu: uns personatges que no tenen ni idea de cap on bufa el vent de les platges de Sitges o de Vilanova, ens dicten diàriament el color de la bandera que cal enarborar.

Robert Cavaller i Delsing
Solidaritat Catalana per la Independència-Garraf