OPINIÓ

Las leyes de la frontera

Frederic Llompart 21-02-2020 10:26 Lectures 1158
VD. Las leyes de la frontera

VD. Las leyes de la frontera

És evident que aquest nou llibre de Cercas, que retorna a la ficció, és un magnífic exemplar de cara B. Potent en el relat, sense massa concessions a la galeria i a les filigranes innecessàries.
Ens transporta al món de la transgressió de les lleis i la norma i els personatges que d’aquesta manera de viure, al límit, n’han fet una necessitat o bé una manera de contraposar-se a una vida rutinària, bé per voluntat pròpia com per casualitats que marcaran camins inesperats a la vida.

Javier Cercas és ja un veterà escriptor i està considerat com un dels valors segurs de la novel•lística en llengua castellana actual. Nascut a Extremadura va créixer a Girona a on els seus pares van arribar per treballar-hi . És professor de literatura espanyola de la Universitat de la mateixa Girona , va estar com a lector a la universitat D’Illinolis i col•labora habitualment a la premsa escrita,bàsicament al diari El País.

Cercas va obtenir el reconeixement més notori amb la novel•la Soldados de Salamina on recrea un episodi de la guerra civil espanyola al voltant de la figura de Rafael Sánchez Mazas, un dels fundadors de la Falange. Aquest llibre va obtenir molts premis literaris, entre ells el Premi Llibreter, el Salambó i el Ciutat de Barcelona i va esdevenir també una interessant pel•lícula dirigida per David Trueba

Abans de Soldados de Salamina havia publicat ,El móvil (1987),La obra literaria de Gonzalo Suárez (1994),El inquilino (1989),El vientre de la ballena (1997),Una buena temporada (1998), Relatos reales (2000). Posteriorment va publicar La velocidad de la luz, 2005 ambientada en la seva experiència docent als EEUU i Anatomía de un instante, (2009) llibre sobre el cop d’estat de Tejero i els personatges que el van protagonitzar. És una mena de crònica novel•leta i assaig sobre els comportament humans davant l’adversitat i en moments d’especial significat.

A Las leyes de la frontera també parla de comportaments humans i de les relacions que s’estableixen de manera impensada i que a vegades tenen com a conseqüència vivències mai pensades i potser mai volgudes.

La novel•la està inspirada en la vida i aventures de tres delinqüents juvenils, El Zarco, La Tere i el Gafitas i els seus entorns, que en els primers anys de la transició democràtica campen per Girona a l’estiu del 78 ,cometen tot tipus de delictes de les estrebades passen a assaltar habitatges i acaben robant bancs armats. Anys més tard es retroben en papers diferents, mentre el Zarco s’ha convertit en un dels mites socials, un quinqui que ha obtingut el reconeixement popular com a delinqüent juvenil , el Gafitas actua com un advocat de renom havent oblidat el seu passat i la Tere que entre el fracàs i la remuntada intenta obrir-se pas a la vida intentat conciliar la personalitat dels dos amics, delinqüent i advocat.

Els barris marginals de Girona són descoberts per un adolescent de classe mitjana amb problemes de relació amb els seus companys d’escola, i es sent atret per aquesta marginalitat i per la manera de viure amb llibertat dels seus habitants sense adonar-se’n, o sense oposar-s’hi , s’insereix en la banda del Zarco. Travessa la frontera, l’altra banda del riu, entre les dues parts de la ciutat, entre les dues realitats socials . “El Gafitas” compara aquesta travessa cap el barri Xino de Girona , com el traspassar el mític Liang Shan Po, de la sèrie televisiva “La Frontera azul” que significava inserir-se amb els bandolers i lluitar contra els opressors.

La novel•la és una radiografia molt precisa i també molt crítica de la delinqüència juvenil, les seves accions, el seu modus vivendi, la caiguda en el paranys de les drogues, moltes i diverses, tot plegat va fer que ingènuament la societat en algun moment va elevar a categoria de mite aquests personatges i se’n fa literatura, cinema i fins i tot exposicions, però per l’autor no deixa de ser aquesta mena de cara B del tardo franquisme i dels primers anys de la transició, d’un seguit de persones que es movien en els escenaris més baixos i marginals de la societat i la majoria d’ells no se’n van sortir.

La novel•la es divideix en dues parts . La primera on es narren les aventures, els cops de la banda del Zarco, l’entrada gairebé per casualitat del Gafitas i la seva inserció en el món de la delinqüència en voler descobrir una vida suposadament d’aventures i perill i l’enamorament sobtat de la Tere, amor que perdurarà al llarg de la vida però amb la sensació també permanent que haurà de compartir aquest amor amb el Zarco. Un atracament fallit , acaba amb la seva presència a la banda.
La segona part de la novel•la ens situa vint anys més tard quan el Zarco ja ha perdut bona part de la seva “ fama” i el Gafitas és un advocat reconegut. El retrobament i com l’advocat s’entesta, per un imaginari deute, en possibilitar la llibertat del Zarco en nom dels vells temps i per la recuperació de la seva relació amb la Tere. Tot plegat té un final ja gairebé escrit i dissenyat per la pròpia vida, pel propi destí. Com un guió ja escrit coneixent-ne final.

El llibre formalment es planteja com l’entrevista d’un periodista, que ha d’escriure un llibre sobre el delinqüent un cop ja és mort, a diversos personatges que van viure en algun moment amb proximitat la vida del Zarco, el seu company de primera època avui advocat, el policia que el va detenir, el director de la presó. Les diverses parts de la visió sobre el personatge acaben encaixant i donen una visió global i perifèrica del personatge.

Anàlisi de com el “personatge” que molts delinqüents reals s’han creat , supera la persona, per pròpia convicció o perquè la societat li atorga un paper estel•lar. No és fins al final,lluny ja de la fama, que un hom descobreix a la persona quan aquesta ja no pot reeixir en la vida. Els llums i les ombres que durant el període de la transició va tenir el tractament de la delinqüència, la mitificació d’alguns personatges i del conceptes de que l’extracció social era fonament de la delinqüència , tesi que queda també en entredit-.

També la por com un element motivador i en el cas del Gafitas és fonamental per la seva deriva que junt amb l’ambigüitat del tractament i comprensió d‘una certa delinqüència per part de la societat són elements claus en la novel•la.

La figura de l’antiheroi en el cas del Zarco com un element de desmitificació d’uns protagonistes de la delinqüència que van jugar un paper també en l’imaginari de la transició política com uns elements més del canvi.

En definitiva una gran novel•la , un passeig per una Girona abans de la transformació en tots els seus sentits, la física i la humana. El fenomen del quinqui i el seu protagonisme , si es vol, suplementari de la transició, la cara B.

Recomanable de totes, totes 


Las leyes de la frontera
Javier Cercas.
Editorial Mondadori
Barcelona, setembre 2012.

Negre sobre blanc, notes de lectura

Frederic Llopart

Frederic Llopart

passant planes...

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La pandèmia ens obliga a estar tancats a casa, que és la millor manera de frenar els contagis. Després de dues setmanes de confinament, ens agrada pensar en allò que farem quan això s'acabi.

Què és el primer que faràs quan s'aixequi el confinament?

Anar a veure la família
Quedar amb els amics
Sortir a fer esport
Anar a la perruqueria
Organitzar una festa
Passejar per la natura
Crec que em costarà tornar a la rutina
Altres