Cortina de fum

Veient les impactants imatges de l’atac d’una tigressa al seu ensinistrador, aquesta setmana a un Circ instal·lat a Madrid, em ve al cap aquesta reflexió. Ràpidament els operaris del circ omplen el tancat a on actuen les feres amb un dens fum blanc, segons diuen, per protegir als espectadors, molts d’ells nens, de la desagradable escena. Mentre tot va bé i el resignat felí executa obedient el número, el public contempla un espectacle que, tot i que repetit fins a la sacietat, encara sedueix a pares i mares que amb la millor intenció,porten a la canalla a veure uns animals desnaturalitzats i captius molt lluny del seu habitat natural. Fins aquí, ben bé es podia tractar d’un zoològic, una altra més de les formes d’explotació i sotmetiment dels animals per part de l’esser humà. Però el circ, encara va un pas més enllà i aquests animals, els hi agradi o no, han de treballar per guanyar-se el pa o la carn en el cas de la tigressa.

Aquesta cortina de fum es tota una metàfora sobre la part lletja de l’espectacle, de la que no convé que el públic en sàpiga res. Em refereixo a les interminables sessions de doma i entrenament a on els animals aprenen a tenir por del fuet. Saben que tot just després d’aquest so que talla l’aire, be un intens dolor. Per molt que vulguin negar-ho, aquest és el mètode per aconseguir que un gat de Dos- cents kilos travessi un arc de foc. Per això estan fetes les cortines de fum. Ulls que no veuen, cor que no sent.

Però només el raonament pot arribar fins allà a on la vista es queda curta i per això podem decidir no fomentar la crueltat amb els animals explicant les coses als més petits i mirar d’ensenyar-los uns altres valors, com ara l’empatia i el respecte cap a tots els éssers vivents. Tenim opcions, tant pel que fa al Circ com quasi tot a la vida.