Campus Universitaria de la Mediterrània

Els 7 pecats a la xarxa

Eix. Twitter del CUM

Eix. Twitter del CUM

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Com en la vida offline, a les xarxes socials també hi ha set pecats capitals que els marketeros han d'evitar en cas de voler mantenir l'atenció del seu públic. Són vicis que poden afectar tant el nivell de fidelització com el d'interacció entre el community manager i el seguidor.

Els comunicadors poden caure en la temptació de la gola, la luxúria, la cobdícia, la mandra, l'orgull, la ira o l'enveja, per tal de superar la competència o aconseguir seguidors a costa de portar certes accions de màrqueting a l'extrem. En general, els comunicadors d'empreses a les xarxes socials han d’evitar certes males pràctiques que l'agència de màrqueting B2B (empreses que venen a altres empreses) Really ha recollit en un infogràfic.

Si bé les dades recopilades per la companyia especialitzada es cenyeixen al tipus de màrqueting B2B, els "set pecats mortals" també podrien aplicar-se a qualsevol tipus d'empresa que estigui actualment en les xarxes socials.

Així doncs, els communities no poden ser llaminers. A les xarxes socials es comparteixen cada dia 27.000.000 de continguts, més val no excedir-se en el nombre de publicacions o, molt possiblement, s’espantarà a l'audiència. La luxúria, en canvi, es deslliga quan es persegueixen als clients per convertir-los en followers, un objectiu que s'aconseguirà simplement donant-los el que volen.

La cobdícia esdevé en els moments que el marketero es guarda per a l'empresa una informació valuosa i útil en comptes de compartir-la. La regla de publicació, en aquest sentit, seria destinar el 80% de les entrades al contingut escrit per altres, i deixar el 20% a articles originals o d'autopromoció de l'empresa.

Per aconseguir una presència a les xarxes socials hi ha una norma intocable: constància en les publicacions. Ser mandrós no ajuda a mantenir els seguidors. I l'orgull, tampoc. El 87% de les companyies B2B veu les xarxes socials com un canal molt reeixit de les seves estratègies de màrqueting, segons concreta Really. No obstant això, si el community manager bada podria desatendre el seu principal objectiu: convertir en vendes les consultes sobre productes de l'empresa.

Pel que fa a l’ira, trobem aquesta dada: el 43% de les empreses han perdut un client per una experiència negativa en les xarxes socials, així que més val mantenir la calma. I, finalment, l'enveja. Aquest pecat capital, que tan inevitable es torna sovint, es dóna en el màrqueting de les xarxes socials quan el professional de la comunicació empresarial desitja comptes i pàgines grans, amb molts seguidors i campanyes eficaces. Davant d'aquest vici, la premissa seria: no cobegis la dels altres, construeix tu mateix el projecte que desitges.

Curs Community Manager

En aquest context, En aquest context, el Campus Universitari de la Mediterrània programa el curs Community manager (1r nivell), sota la direcció d’Anna Genís, Social Media Strategist a ONA Social Labs, Social Media Consulting, i formadora de professionals i empreses en xarxes socials. El curs ofereix la possibilitat d'aprofundir des d'una dimensió teòrico-pràctica en les xarxes socials. D'una banda permet abordar les bases i fonaments d'entorns online col•laboratius i socials per entendre les dinàmiques participatives que s'hi desenvolupen. De l'altra, i des d'una perspectiva estratègica, permet adquirir habilitats per al disseny i planificació eficaç d'accions comunicatives en social media i, de manera específica, per a la gestió i optimització de les comunitats virtuals.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local