Presos de luxe

Haurem de fer presons per a gent fina. Per lladres selectes. Mòduls protegits amb servei d'esmorzar a les cel·les.

L'únic problema és que els lladres fins, volen sortir només entrar. Quan molts voldrien entrar i no moure's. A pensió de franc! En lloc d'haver de remenar contenidors, dormir en els caixers i aprofitar el que el resta llença sense haver-ho estrenat. Ja m'explicaran!

Sens dubte, la presó de presos selectes demana una immediata intervenció. Ja en tenim prou per fer-los-hi un apartat. I, de barrejar-los amb els presos comuns, podria ser que es trobessin amb els que han hagut de delinquir per culpa seva. Seria com posar-los damunt del mateix quadrilàter i que s'anessin estovant.

Ben pensat, potser ens resultaria més bé de preu embarcar-los en un satèl·lit prou gran, amb un rebost ben abastit (lesa humanitat) i posar-los en una òrbita ben llunyana per perdre'ls de vista.

Cas de què pel camí no arribessin a esparracar-se els uns als altres, qui sap si trobarien un lloc on establir-se i fundar una colònia de pocavergonyes.

Això i residències per els sense sostre.

D'ací a crear una societat compartimentada on els més rics passarien a ser els més barruts; els delinqüents comuns, un producte residual de la societat i els més necessitats, beneficiaris de benestar social. Una única i bonica classe mitja.

Ja veuen que, quasi mai, parlo de política.