Retrat de grup amb poeta

L’any 2000, i en el curs de la seva tesi doctoral sobre Maria-Mercè Marçal, Laia Climent va dur a terme una sèrie d’entrevistes a persones properes i amigues, gent que havien conegut la poeta. Després de més de deu anys entre la pols virtual –escriu Climent, algunes persones la van animar a treure a la llum aquelles converses que tant van servir a l’autora de la tesi per comprendre sobretot la primera època de l’activitat literària de Maria-Mercè Marçal. El resultat és la interessantísima publicació Maria-Mercè Marçal, veus entre onades (Tres i Quatre, 2013).

Les converses, transcrites i reelaborades, però salvaguardant el to oral, han estat ordenades en diferents capítols temàtics. Aquesta feina editorial facilita al lector la contextualització del moment històric no només en què van ser fetes les entrevistes, sinó el que és més important: el moment històric en què va tenir lloc l’emergència de la veu poètica de Maria-Mercè Marçal.

Així, en aquest retrat de grup amb poeta hi podem anar veient, gairebé per ordre d’aparició en la trajectòria humana i literària de Maria-Mercè Marçal, els rostres del seu primer marit, Ramon (Pinyol) Balasch, els companys de l’aventura editorial i literària, de feliç memòria, que va ser Llibres del Mall (Xavier Bru de Sala, Miquel de Palol), l’activitat política de Marçal al PSAN (Maria Conca, Adela Costa, Teresa Alabèrnia), el seu feminisme militant (activitats primer al PSAN i després al PEN), la precocitat de Maria-Mercè Marçal com a escriptora de nivell, la seva relació amb els mestres literaris de generacions anteriors (J.V. Foix, Joan Brossa, Salvador Espriu), la seva maternitat, les seves relacions amoroses, i, finalment, la creació de Marçal en els anys vuitanta vista a la llum dels estudiosos Vicent Alonso, Anna Montero, Vicent Salvador, Cinta Massip.

En aquest retrat de grup amb la poeta Marçal com a pol d’atracció, s’hi pot llegir les preocupacions intel.lectuals i estètiques de tota una generació: la fecunda generació dels anys setenta del segle passat, i cal dir que la majoria en actiu. De manera que al capdavall del llibre un lector actual, com en un gran fris, es pot fer una idea força aproximada dels canvis socials, polítics i estètics que es van anar produïnt en la societat de l’època, així com dels deutes de memòria que tenim envers iniciatives trencadores com Llibres del Mall, que tanta polseguera van aixecar en la societat literària del moment.

És per aquest motiu que en el llibre Maria-Mercè Marçal, veus entre onades, Laia Climent ha inclòs la publicació íntegra del poemari Les flors del Mall, de Carles Bau de l’Aire, un pseudònim que amaga els components d’un altre grup literari que era conegut com el Grup de Girona, i que en aquells anys incandescents també trepitjava fort. Els poemes que integren Les flors del Mall són una crítica àcida, descarnada i burlesca envers els poetes de l’onada Mall. Tant que fins i tot aquests van organitzar un sopar de desgreuge envers ells mateixos, un sopar d’afectats del qual Laia Climent inclou la fotografia realitzada en el restaurant Pitarra l’any 1981.

En aquest excel.lent treball de Laia Climent trobem anotat de forma tan significativa com útil per a estudis posteriors el retrat en viu d’una època cultural fèrtil en tants camps. En aquesta època de llums i ombres, també cal dir, la figura de Maria-Mercè Marçal hi va brillar amb la seva poesia-reflex d’una trajectòria que es veu a través de les entrevistes a la gent que la va conèixer. Poesia que revela la posada en escena artística del progressiu aprofundiment dels diversos aspectes de la seva complexa i singular condició humana.