Literatura

L’Arqueòleg

L’Arqueòleg. Eix

L’Arqueòleg. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

La publicació de la novel·la El Pont dels jueus va significar una irrupció forta de Martí Gironell en el panorama de les lletres catalanes. Va esdevenir un rotund èxit de vendes fruit de la història en sí mateixa, la construcció del pont romànic de Besalú i també pel marc narratiu a on s’entrecreuen diverses històries prou interessants com per atrapar al lector. La seva segona novel·la La venjança del bandoler a on es narra la història del Boquica, bandoler que va canviar de bàndol empès per les circumstàncies i les traïcions que rep per part dels seus. Aquesta novel·la, tot i seguir la tendència narrativa, potser no va arribar a tenir la sortida de la primera. Tot i així també la crítica va ser així mateix positiva. Ens aporta ara la narrativa una nou títol L’Arqueòleg en que novament ens situa personatges històrics i barrejats en trames de ficció, fórmula que, més enllà del que es força usada, no tothom aconsegueix situar-la en el marc de qualitat narrativa i històrica que fa Gironell.I encara més recentment ha publicat Strappo sobre l’espoli de les esglésies romaniques del Pirineu al principis del segle XX

Martí Gironell és escriptor i periodista ja hem dit que El Pont dels jueus va ser un èxit total fins l’extrem que la ciutat ha fet una ruta turística basada en la novel·la. Per La venjança el bandoler va obtenir el premi Nèstor Lujan de novel·la històrica. Ambdós han estat traduïdes a diversos idiomes. Gironell col·labora habitualment en els diaris El Periódico i el Punt i col·labora amb la Televisió de Catalunya. Un altre llibre escrit és “La ciutat dels somriures. Històries de supervivència” a on ens descriu la vida i la situació que viuen molta gent en aquesta ciutat de la Índia. A més de la seva trajectòria periodística està avui considerat com una ploma ja consagrada en la narrativa catalana actual.

L’Arqueòleg, De Montserrat a Terra Santa perseguint un somni. És una novel·la a on es narra la història i les aventures del monjo de Montserrat Bonaventura Ubach que en el llunyà ja principi del segle XX fa un viatge a Mesopotàmia i Terra Santa amb la voluntat de aprofundir en els estudis de la Bíblia i de recollir objectes per bastir el Museu Bíblic del monestir de Montserrat i com a models per fer les il·lustracions de l’edició catalana del llibre sagrat.

Bonaventura Ubach nascut a Barcelona a l’any 1879 – va morir a Montserrat, 1960, va ser un profund estudiós de la bíblia, la seva voluntat de conèixer amb més profunditat aquest llibre sagrat el va portar a emprendre diversos viatges pels territoris que s’esmenten el l’antic i el nou testament. Així a partir del 1907 que va realitzar el seu primer viatge a Terra Santa va quedar fascinat per aquella terra. Fou nomenat professor del seminari siríac de Jerusalem i a partir d’aquest moment va aprofundit en els seus estudis de la bíblia i comença també a recol·lectar diverses objectes sobre l’antic Egipte que li permetrà desprès començar el que esdevindrà en el temps el Museu del Monestir de  Montserrat. La passió pel col·leccionisme en aquest fixat en materials de l’Egipte antic com a mitjà per conèixer millor l’ambient en que es va escriure al bíblia, l’aventura que va significar per ell els diversos recorreguts per l’antiga Mesopotàmia, Egipte Pròxim Orient el va aportar ser un profund coneixedor d’aquells territori i  dels usos i costums.

Sobre aquest personatge Gironell basteix la seva novel·la, les dues característiques bàsiques del monjo com són la seva religiositat i l’esperit aventurer, l’obra aposta més per aquest esperit de voler conèixer de trobar nous mons i a noves aventures que destaca més en l’obra que no pas la religiositat sense abandonar-la però queda diluïda pel pes de la narració sobre els viatges i esdeveniments que va succeint en el periple del monjo. Evidentment en un recorregut com aquest Ubach coneix el perill i s’ha d’enfrontar a situacions de molta complexitat que resol a base de diàleg, comprensió i molta capacitat d’entesa com correspon a un home d’església. Aquesta és una de les característiques que es després de la narració de Gironell, la descripció d’un personatge fort però en el que preval l’ús de la seducció i de la convicció de respecte l’ajuda a sortir dels moments més conflictius en que es troba.

La novel·la és sens dubte una obra de ficció però el retrat que ens fa d’Ubcah és un retrat creïble, versemblant d’un home empeltat de les arrels del renaixement cultural i de la gran passió per conèixer més coses, per descobrir allò que a través de la Bíblia llegia. A través de la visió de l’escriptor retrocedim cent anys enrere per acompanyar a Ubach en el seu llarg recorregut i som copartícips de les seves aventures i les seves batalles contra tots els impediments humans i materials que volen impedir que el monjo porti a terme el seu objectiu.

Possiblement L’Arqueòleg esdevindrà un èxit de crítica i de vendes com ho han estat les dues anteriors novel·les de Gironell. La fórmula de buscar una història atraient per si mateixa, uns personatges peculiars i amb un fort atractiu per la seva personalitat, uns ambients molt ben recreats, és una fórmula que sense renunciar a la indubtable qualitat literària és un llibre de lectura amena i fàcil, sens dubte esdevindrà un “bet-seller”.

Per fruir una bona estona seguint el passos d’un monjo que la seva curiositat intel·lectual el va portar a viure insòlites aventures.

 

L’Arqueòleg. De Montserrat a Terra Santa perseguint un somni. Martí Gironell
Editorial Columna, 864
Col·lecció Clàssica
Barcelona, novembre 2010

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local