El regador regat

Té l’honor de ser el primer gag humorístic del món de la imatge animada. El d’aquell jardiner barbut que rega les plantes i a qui un ganàpia trepitja la mànega i, mentre aquell mira si s’ha embussat la sortida, aixeca el peu deixant-lo absolutament xop.

Rajoy també ens està regant. Amb el raig d’aigua a tota pressió dels recursos al tribunal constitucional o amb l’aspersor de pluja fina dels diners de Montoro, negats avui sí i demà també.

Però ara s’ha trobat, com el jardiner dels germans Lumiere, que ell també està essent regat. I de quina manera.

La més espectacular i cridanera, la que acaba de posar en marxa Rita Barberà. Fent seus els arguments de legalitat i legitimitat que Rajoy i el seu govern usen contra nosaltres, ella decideix que no ha de tornar aquella acta de senadora que li fou concedida per les Corts Valencianes. Que, com a molt, torna el carnet del PP –ignoro si demanant que li tornin els mil euros del pitufeig- i es passa al grup mixt. Argumentant, com en el cas de les incompareixences dels ministres davant del Parlament, que ella no està allà al Senat perquè Rajoy volgués sinó perquè ho varen voler els valencians representats a les Corts.

Els parlamentaris valencians, naturalment, s’han afanyat a presentar una moció per fer-la fora d’aquell càrrec. Inclòs el PP, no us ho perdeu. Però sabent –els parlamentaris deuen conèixer les lleis, no? – que els parlaments autonòmics tenen poder per nomenar però no per revocar. Que l’acta és propietat de la persona. I clar, si ens acollim a la legalitat, la cosa està clara. No hi ha res a pelar. Podem declarar que la volem fora però, qui li posa el cascavell al gat?. El cascavell legal, és clar. El tribunal constitucional?

El més trist és que, amb l’esclat de l’escàndol quan Rita Barberà decideix baixar del AVE, tornar a València i encendre la falla major encara que sigui 14 de setembre, tots els acòlits de Rajoy corren a mostrar, en declaracions aparentment espontànies, el seu suport més incondicional al cap del partit. A donar-li arguments perquè no hagi de donar explicacions.

De fet, la mateixa Barberà intenta donar-n’hi algun quan diu que no dimiteix perquè això seria tant com reconèixer la culpa. I jo em pregunto. Què va fer i dir el ministre Soria quan va dimitir? Significa això que era culpable? Perquè convé recordar que el nomenament dels ministres sí que és responsabilitat de Rajoy i per tant....

També diu que ha demanat la baixa del partit perquè no li endinyin el mort en cas de fracàs electoral a les autonòmiques. Un regal enverinat que potser està convidant subliminalment a Rajoy a dimitir, vist que no és capaç de formar govern. No fos cas que li passessin la responsabilitat.

Però tampoc els seus l’ajuden. El ministre Margallo li fa un flac favor quan diu que la dimissió de Rita Barberà exonera al partit. Perquè, de què l’exonera? De la corrupció? De la compra de bolsos de l’ex-alcaldessa? En qualsevol cas, en aquesta frase hi ha un reconeixement implícit de la corrupció o del que el PP es tregui de sobre amb la baixa de Barberà. Sigui corrupció, desídia, mala fe, barra o inconsciència. Haver-ne, n’hi ha. Potser no sigui culpa de Rajoy però existeix. I algú no va estar prou atent per vetllar que no passés.

Però, amb tot això, hi ha una darrera cosa que no em quadra. L’actitud del PSOE i el PP. O, si m’apureu, d’un cert PSOE que defensa la governabilitat, diu, amb el nas tapat. Que vol el pacte amb el PP per la major glòria d’Espanya i la seva unitat nacional.

Em sorprèn que, enmig d’una batibull de casos de corrupció on les relacions familiars i personals estan a l’ordre del dia, els pregoners del PP segueixin traient en els debats, el cas dels ERE en comptes de recordar el més sonat, mediàtic i similar del germà d’Alfonso Guerra. Em pregunto si tot plegat no estarà relacionat amb la voluntat de treure Sánchez del mig i intentar tornar als temps del glorioso bipartidismo nacional. De perpetuar aquest estat de corrupció sistèmica on tot era possible sempre i quan tinguessis un bon contacte a l’administració i no et vingués d’uns quants miler d’euros. A qui no es vol incomodar?

Per cert, el gag dels germans Lumiere acaba amb el jardiner capturant al bromista i castigant-lo amb la corresponent dutxa. És a dir amb regador i regat igualment mullats. Aquí, pel que sembla, el PP només copiarà el gag fins a la meitat. Oi Sr. Bárcenas? Oi Sr. Matas? Oi ... Oi Sr. Rajoy?