Decidir mitjançant cinc passos actius

1. Defineix-te i aclareix el teus pros i contres 

Cal prendre's l'esforç i fer el treball per conèixer-se a un mateix. Quins són les teves habilitats i les teves limitacions, la teva situació real, les teves visions i objectius. Totes les dades que t'envolten i que serviran perquè prenguis decisions concretes amb una definició clara.

2. Contra la por mitjançant indeferència 

La por és una variable que ens assalta a tots per lligar-nos tant les mans com la gola. Primer estableix la teva pròpia definició sobre ella. Discrimina des del temor raonable a l'absurd passant per altres límits tant en més com en menys. No podem fugir d'ella i l'única manera de vèncer es plantant-li cara, mirar-la a la cara, prenent decisions. Es tracta de sortir de la zona de confort per conquistar nous territoris. A mesura que l'objectivitat analitzi els teus propis actes podràs comprovar que la tendència normal és a exagerar-ho tot i que l'habitual és que les teves pors solament arribin a complir-se en un escàs i inapreciable 5%.

3. Amb passos curts es recorren camins llargs

Decidir és qüestió de costum. N’hi ha que ho decideixen tot i uns altres que també ho deleguen tot. Uns són actors i altres espectadors. Per a qui mai pren decisions, això de fer-ho li pot semblar un món. Puc assegurar que al final és una qüestió de costum que com amb unes altres cal començar a poc a poc. Un no s'apunta a córrer el Tour de França abans detreure els patins de la roda posterior, veritat? Una bona forma de començar és observar quan són els altres els que decideixen per tu, en coses petites, com demanar la teva consumició en un bar. Tot té el seu pes i importància. A mesura que ho repeteixis més i més acabarà per convertir-se en un hàbit que és del que es tracta.

4. Uns altres poden creure en tu, però si tu no hi creus tot se'n va a la porra 

Això de l'amor propi no s'usa amb un criteri massa constructiu. Tots valem més del que ens pensem. Tenim la virtut de sorprendre'ns en múltiples ocasions del que som capaços de fer i alhora passar de puntetes per això. Aferra't a les teves virtuts i habilitats. Elles estan aquí per aportar-te solucions a moltes preguntes que encara no t'has plantejat.

5. El que sembla ser, resulta no ser el que deies que era

El que avui sembla un món, demà serà una parcel·la en la qual probablement no existeixi gens del que mereixi la pena parlar. Quantes vegades has mirat enrere en el temps per recuperar una “decisió transcendent” i et va acabar per entrar el riure?

Aquí tens una raó de pes per convèncer-te que tot és res en un moment després d’un segon.