Literatura

Derecho natural

Frederic Llopart 11-10-2017 17:54 Lectures 494
Coberta de 'Derecho natural'. Eix

Coberta de 'Derecho natural'. Eix

Martínez de Pisón està considerat un dels millors narradors del moment. Ho demostra en aquesta novel·la on a través de seguir les vicissituds, gairebé en clau de tragicomèdia d’una família estructuralment complexa fa un excel·lent dibuix de la societat espanyola dels anys setanta i vuitanta.

Personatges singulars van desfilant, alguns es donen el contrapunt, altres ens situen en els moments històrics més importants de les dècades del marc narratiu. Però tots conflueixen un una història agredolça, nostàlgica en alguns moments i carregada de sentiments humans. 

Escriptor i guionista espanyol nascut a Saragossa el 1960. Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Saragossa i en Filologia Italiana per la Universitat de Barcelona. 

A més de conrear el relat i la novel·la, ha escrit guions cinematogràfics, i diverses de les seves obres de narrativa han estat adaptades al cinema. També ha fet adaptacions al teatre de les seves obres (El filo de unos ojos). Una de les seves novel·les més populars, Enterrar a los muertos, recrea un fet real esdevingut en la Guerra Civil, narrant les indagacions de l'escriptor nord-americà John Dos Passos després de la mort a càrrec de la intel·ligència soviètica del seu traductor i amic José Robles Pazos. Una altra de les seves novel·les, Carreteras secundarias, ha estat adaptada al cinema tant a Espanya, per Emilio Martínez Lázaro, com a França, per Manuel Poirier. 

Martínez de Pisón va signar el guió de la pel·lícula Las trece rosas, també dirigida per Martínez Lázaro. Les tretze roses està ambientada en el període immediatament posterior a la Guerra Civil, narrant el procés judicial i posterior execució d'un grup de noies acusades de pertànyer a les Joventuts Socialistes Unificades (formació fundada per Santiago Carrillo uns anys abans per unir a les Joventuts del partit Comunista i del partit Socialista) i d'haver repartit propaganda subversiva al règim dirigit per Francisco Franco. Martínez de Pisón va ser nominat al premi Goya al Millor Guió Original per aquest treball. 

Escriu habitualment a la Vanguardia, El 2015 li va ser atorgat el Premi Nacional de Narrativa gràcies a la seva novel·la La buena reputación.

El protagonista de la novel·la Àngel Ortega fa memòria de la seva vida i de la seva família, sobretot del seu pare, un personatge que va apareixent i desapareixent en la vida del protagonista en funció de la situació personal en que viu. El pare un actor secundari que té papers en algunes pel·lícules de la sèrie B acaba triomfant en els escenaris per la seva versemblant imitació de Demis Roussos, sota el nom artístic de Big Demis

L’Àngel no ho ha tingut fàcil, és qui aguanta  a la seva mare, Luisa, que tan aviat sembla creure en el seu marit absent com es mostra carregada de recursos i iniciatives i rancors que acaben expulsant al seu marit de la seva vida i del seu negoci. L’Àngel és també qui haurà de vetllar i preocupar-se per un germà cleptòman que passa del arravatament religiós fins a ser un fervent nacionalista i també té cura de i per dues germanes que sobreviuen com poden en aquesta família, una filla del matrimoni i l’altra filla només del pare que servirà com a moneda de canvi en algunes ocasions amb tot aquets panorama. Àngel encara troba capacitat de sofriment per tenir cura d'un primer amor de preadolescent, Irene, que mai ha estat correspost i va naufragar en les tortuositats de l'heroïna després de trobar-se al cap de molts anys d’absència i oblit. Amb tot és capaç de mantenir la seva vida i seguir els seus estudis de filosofia del dret que semblen com una mena d’oasi dant tanta turbulència vital i familiar. 

L’Àngel ha viscut un temps en què el dret tenia ben poc a veure amb la justícia i amb la manca de responsabilitat generalitzada. No és el cas del protagonista perquè s’enfronta a tot el que li pugui venir i s’enfronta a les debilitats dels que l’envolten i a més és capaç de justificar la relació dels seus pares “havia estat una història d'amor anòmala, intricada, tortuosa, però història d'amor al cap i a la fi".

La novel·la es fonamenta en paisatges emotius i de les vivències dels protagonistes que ajuden a dibuixar magníficament una etapa de la història del país, des del sis-cents que la família adquireix fins les primeres possibilitats de vacances en família al llevant o elements tants singulars com la càmera fotogràfica Werlisa, o la banda musical de la família singularitzada amb el Romancillo de maig que Joan Manuel Serrat va fer sobre un poema de Miguel Hernández, o els inversemblants papers del pare en les pel·lícules en les que ha treballant fins arribar al seu súmmum artístic en la seva adaptació del personatge de Demis Roussos que li portaran un cert protagonisme i estabilitat econòmica, sorprèn també com el pare és capaç inventar-se situacions en que li porta protagonisme, sobresurt en aquets aspecte la posició, el paper davant el cop d’estat del 23-F. En definitiva imatges que diverses generacions guarden en la seva retina i que configuren l’imaginari novel·lesc de Martínez de Pisón.

La novel·la mira enrere però també cap endavant amb el desenvolupament vital de protagonista i paral·lelament de la història del país, des de la Constitució, al 23- F i també el fenomen de la rectificació d’algunes biografies a l’arribada de la democràcia. També els ambients culturals i l’implacable fenomen de l’heroïna en determinats ambients de les gran ciutats.

La novel·la està escrita combinant la seriositat d’algunes de les actuacions de l’Àngel i de la seva família però també clau d’humor en alguns episodis de la narració.

De bon llegir i de gran qualitat narrativa. 

 

Derecho natural
Ignacio Martínez de Pisón.
Biblioteca Breve
Editorial Seix Barral
Barcelona, març del 2017

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.

Negre sobre blanc, notes de lectura

Frederic Llopart

Frederic Llopart

passant planes...

Promoció econòmica

A la recerca del CIT del segle XXI

Miquel Casellas

Un cop més s'ha de plantejar la seva raó de ser i s'ha d'actualitzar o fer un pensament perquè sinó la crua realitat li marcarà un futur més aviat negre. Una entitat amb 67 anys d'història i que és un clar exemple de la realitat del comerç a casa nostra

ENQUESTA WEB

El Parlament ha iniciat el tràmit per portar a la Mesa del Congrés dels Diputats la despenalització de l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi.

Ets partidari de la despenalització de l'eutanàsia?


No